Les sèries i el dietari

¿Se’n recorden quan el professor d’història de la literatura contava com una ideologia, com ara la Contrareforma, n’explicava una altra, com ara, l’Antiprocessisme ?

La universitat, a Espanya, en la dècada dels setanta va ser on prosperà l’antifranquisme. Potser l’únic espai, tret del partit comunista. Els instituts dels anys setanta eren llevat d’antifranquisme. La història era un dels cavalls vigorosos on es contradeia el franquisme, que ara ha tornat amb més força a través del PP, de Ciutadans, de Vox, i de la Monarquia, és clar.

El franquisme clava les seues arrels en l’Estat, un Estat que té uns cinc-cents anys. Estat, franquisme i monarquia van units.

Ara mateix, un historiador jove –a First days diuen que els historiadors ara fan cap a la cua de l’atur– dit Carles Fenollosa, que va nàixer en 1989, ha publicat un volum, del qual convé fer una sèrie a Netflix o Filmin perquè els altres joves d’ara ho coneguin, que narra la vida d’un noble dit Bernat Català de Valleriola. No em diran que no té un nom sonor!

Aquest noble, fill de nobles (recordin que a Espanya la societat és estamental: l’ascensor social fa segles que s’ha espatllat) va escriure un dietari: un llibre personal on escrivia coses privades. Escriure a Espanya fins fa seixanta anys era cosa de nobles o burgesos. No fa tant les dones velles que rebien una paga de jubilació als pobles, com ara Seròs, signaven amb el ditet.

Carles Fenollosa ha publicat un volum del qual convé fer una sèrie a Netflix o Filmin perquè els joves d'ara coneguin Bernat Català

El dietari original de Bernat Català es va perdre durant la guerra d’Espanya, però com que es publicà en 1929, l’historiador n’ha pogut estudiar la mollesa dels valencians. L’autor retrata València, les aspiracions del seu estament, els nobles, en temps dels Àustries –Felip II i Felip III–, el zenit i la caiguda d’un gran imperi mundial.Amb una mica d’imaginació pots veure’l bregar per obtenir un càrrec vitalici en el nou estat que Felip II articula a l’entorn del castellà i de Castella, amb capital a Madrid.

L’Estat s’organitza a partir d’una llengua única: el castellà. Qui vulgui servir el rei l’ha de saber i l’ha d’usar. Res de llengües perifèriques. res de català. Res de res, cosa privada.

Participar del nou estat com a virrei en una o altra ciutat era la manera de viure molt bé. Això obligava a l’obediència al rei, als seus interessos, i a l’abandó de la llengua pròpia, el català de València.

Bernat Català ho va aconseguir. El diari revela les petites tragèdies de la seua vida, la pèrdua del seu fill més estimat, per exemple. La seua mort prematura. Materials per a una sèrie d’èxit. Entre els nobles citats hi ha Francesc de Montcada i Cardona, que va ser virrei de València entre 1580 i 1595. Saben qui era? El descendent dels Montcada de Lleida i del Baix Segrià, també al servei obedient dels Àustries.

Els constructors d’un Estat en castellà, i de la Contrareforma, una de les grans aportacions dels que anomenem castellans a la història universal.