La gana d'un periodista
Brillant adaptació gràfica de l’òpera prima del noruec Knut Hamsun, la clàssica ‘Sult’ (Fam)
Hambre
HAMBRE Guió i dibuix: Martin Ernstsen Novel·la original: Slut, de Knut Hamsun Editorial: Nórdica Format: 23 x 28 cm, cartoné, 224 pàg., color Preu: 25 euros
En l’etern –i estèril– debat sobre la relació que hem d’establir amb les obres dels artistes que ens cauen antipàtics, Hamsun hi té un lloc central. Admirat obertament per escriptors com Ernest Hemingway, Thomas Mann, Paul Auster o Charles Bukowski, el premi Nobel de Litertura i un dels escriptors noruecs més universals va deixar un llegat tan inqüestionable com incòmode. Inqüestionable perquè la seua obra literària no la posa en dubte ningú; incòmode perquè mai no va amagar les seues simpaties pels nazis en general i per Hitler en particular. Hamsun va donar suport explícit a la invasió alemanya del seu propi país; ell en persona va regalar la medalla del seu Nobel a Goebbels i després del suïcidi del fürher va publicar un article elogiant-lo obertament i explícita.
Centrem-nos en l’obra. La novel·la original es va publicar per entregues el 1888 i va tenir un gran èxit en la Noruega del moment. Una bona rebuda que s’ha mantingut en el temps, tal com evidencia la versió gràfica que n’ha fet el seu compatriota Martin Ernstsen.
De trets autobiogràfics, el llibre segueix les vicissituds d’un jove periodista i escriptor pels carrers de Christiania, el nom de la ciutat d’Oslo a finals del segle XIX. El protagonista, que en un moment determinat sabem que es diu Knud Pedersen –que era el nom real de l’autor, Hamsun era un pseudònim–, malviu al límit de la indigència i passa llargues jornades sense menjar vagarejant pels carrers de la ciutat. Les neures, les pors, l’estat d’ànim saturat d’incertesa, les esperances inversemblants a les quals es veu forçat per les circumstàncies i els monòlegs interiors que ho acompanyen són l’essència de l’obra literària. I Ernstsen, al còmic, ho ha resolt amb recursos visuals arriscats i solvents. Knud no té res més que la roba que du posada, un llapis i les poques corones que guanya venent algun article de tard en tard.
La novel·la gràfica, com l’original, és un viatge introspectiu a la ment del protagonista: és a través dels seus pensaments que anem resseguint els fets, que giren al voltant de l’ansietat per aconseguir menjar, un lloc on dormir i les obsessions per trobar les paraules justes que li permetin escriure un text digne de ser publicat. El llibre, de tapa dura i format gran, està dominat pel blanc i negre excepte les pàgines que incorporen colors intensos per potenciar els moments en què la història s’endinsa i ens vol transmetre els sentiments i pensaments del protagonista, que es transforma gràficament com a metàfora de les seues inquietuds.
