Biela, el cometa desaparegut

Era el 8 de març del 1772, ara fa 250 anys, quan es va observar per primera vegada un dels cometes més peculiars de la història. Van ser l’astrònom amateur Jacques L. Montaigne i de forma quasi immediata el reputat Charles Messier els que van observar aquest cometa que fou visible a simple vista gairebé un mes. Fins aquí semblaria que no té gaire de peculiar, però si mirem el títol d’aquest text que parla del Biela i sabent que els cometes reben el nom del seu descobridor, ja ens indica que alguna història curiosa hi ha al darrere.

L’any 1805 Jean-Louis Pons observa el pas un nou cometa que no es va associar amb el del 1772. Ara bé, grans astrònoms i matemàtics de l’època com Bessel, Olbers o Gauss van calcular els elements d’aquest cometa identificant que el seu pas proper al Sol, el periheli, es produïa el 1806 i van intentar tirar la pel·lícula enrere i va donar indicis de ser el mateix que el del 1772 però sense poder-ho concloure. Hem d’esperar al 1826, quan Wilhelm von Biela, un militar germànic, va observar un nou cometa i al calcular la seva òrbita va poder concloure que era periòdic i passava cada 6,6 anys a prop del Sol. Així es va poder comprovar que era el mateix cometa que el del 1772 i el del 1805-1806 tot i que no hi havia constància dels altres passos intermedis. El cometa va rebre el nom de 3P/Biela, el número 3 per ser el tercer cometa periòdic determinat després del Halley i l’Encke. Ara bé, el nom de Biela va generar molta polèmica ja que altres científics havien aportat proves de la seva periodicitat. 

La història de 3P/Biela va ser curta, si bé el 1832 es va tornar a observar i es van confirmar les prediccions per part de John Herschel. L’any 1845-1846, nombroses observacions indicaven l’aparició d’una nebulositat estranya al seu voltant i posteriorment, d’un segon element al costat del cometa. A la pràctica, el cometa s’havia fragmentat en dos i el 1852 ja es va observar com dos cometes separats i ja mai més es va tornar a observar. El cometa Biela es va destruir, almenys en part, i la prova evident van ser les intenses pluges d’estels coincidents amb l’òrbita de Biela el darrer quart del segle XIX, els anomenats Andromèdids o Bièlides. Si bé es considera que la destrucció no va ser total, cap estudi ha pogut vincular-lo a un altre cometa i segurament la part supervivent sigui el nucli més sòlid del cometa, que no genera cap element vistós, per tant ara s’anomena 3D/Biela, de desaparegut.

Sabies que...? Per motius desconeguts, el cometa Biela va engegar una maquinària informativa parlant d’un possible impacte imminent –vaja, les fake news del segle XIX–, fins i tot abans de la seva fragmentació. Ja el 1832 el científic i polític nord-català Francesc Aragó va haver de publicar un article tranquil·litzant la població. Malgrat tot, a alguns països com a Xile “l’impacte futur” va ser portada i avui dia encara alguns focs artificials allí es coneixen amb el nom de Biela.