Perdre's per trobar-se

Dins els boscos de Sibèria Guió i dibuix: Virgile Dureuil. Obra original: Dans les forêts de Sibérie, de Sylvain Tesson. Editorial: Símbol. Format: 19x26 cm, 110 pàgines, color, tapa dura. Preu: 20 euros.

Si no sabéssim res de la història, i tenint en compte que Tesson va guanyar el premi Médicis en la categoria d’assaig el 2011 pel llibre Dans les forêts de Sibérie i que posteriorment el cineasta Saffy Nebbou en va fer una versió cinematogràfica i més tard –l’any passat– Dureuil va dur-la al còmic, ben bé podríem pensar que es tracta d’una faula de supervivència extrema, de superació personal en les profunditats insondables dels boscos siberians. La realitat és menys èpica i alhora prou interessant: allò que fa avançar la trama no són tant els fets, que també, sinó com els viu i processa el protagonista.

Tesson va decidir que abans de fer-ne quaranta viatjaria a la vora del llac Baikal, la reserva natural d’aigua dolça més gran del planeta, que es troba en els confins orientals de Rússia.

Situat enmig de la taigà siberiana, el llac fa més de sis-cents quilòmetres de llarg per vuitanta d’ample, i al seu voltant hi ha algunes estacions militars i científiques, poblets de pescadors i cabanes solitàries en les quals sobreviuen uns pocs centenars d’homes i dones que vacil·len entre la lucidesa i la bogeria a glop de vodka.

El llibre són les memòries en format de diari reflexiu que Tesson va escriure durant els sis mesos que va passar en aquella cabana i els seus rodals. Els dies més freds i amb temporals més intensos Tesson no es movia de l’habitacle, invertint els esforços a mantenir la temperatura dins de marges d’escalfor raonables per a la supervivència. La resta, moltes vegades, aprofitava per endinsar-se al bosc o al llac, sol o acompanyat de dos gossos que li van regalar. De tant en tant s’acostava a saludar els seus veïns, que vivien a unes quantes hores caminant o remant, o rebia visites inesperades de passavolants.

El còmic reflecteix amb encert el dia a dia més prosaic del protagonista –la neu, la llenya, les postes de sol, la cuina, la lectura, la contemplació i els animals salvatges– i falca amb bon mestratge unes poques escenes en què l’autor es deixa arrossegar per la imaginació sense fregar el deliri. Dibuixat a tot color i imprès amb un paper mat setinat, Dins els boscos de Sibèria és una obra honesta que defuig els focs artificials per centrar-se en la veritat estètica d’una experiència intensa i alhora propera. La natura i el temps en un estat gairebé pur; el paisatge com un personatge que evoluciona amb el pas dels dies i les estacions. La distància física respecte al seu món habitual, com és de preveure, permet a l’autor reflexionar sobre l’existència mirant de tocar de peus a terra. Si més no, el terra inhòspit de la taigà i del gel del llac Baikal.