La serotonina
Opinió
La teoria actual és que el cos humà guia els cicles hormonals pel ritme de la llum solar. Està descrit com l’alteració d’aquest ritme, tant sigui per horaris nocturns o per viure en zones geogràfiques amb llargs períodes de nit i dia, afecta moltes de les funcions neuroendocrines. La gana, l’estat d’ànim, la libido, entre d’altres, són afectades. No està clar, és una hipòtesi, quines són les substàncies i quins mecanismes electroquímics desencadenen les nostres respostes, emocions i sensacions. A diferència de les creences que postulava Descartes, actualment no es creu que la barrera entre la ment i la biologia estigui ben definida.
Se li diu serendipitat a trobar quelcom quan busques una altra cosa. L’any 1948, buscant un vasoconstrictor Rapport, Green i Page van descobrir al sèrum de la sang un agent que modulava la tensió arterial. En un exemple de creativitat li van dir serotonina (de sèrum i to). En aquella època a ningú li interessava la depressió. La incidència de depressió durant els anys 50 era del 0,5% en el món occidental i a la resta nul. És per això que els múltiples efectes de la serotonina van quedar aparcats fins que l’interès per la depressió va arribar a nivells més alts de mercat. La indústria farmacèutica, que per motius legals i reguladors no podia vendre’ns medicaments que no ens feien falta, va dedicar-se des dels anys 80 a vendre’ns la malaltia. Així, als anys 90 ja hi havia un 10% de la població amb símptomes depressius i, pre-Covid, és el 25% al món occidental.
La serotonina, però, té bona fama. No en va se la va considerar una substància afrodisíaca, ja que el sexe augmenta el seu nivell al cervell i produeix plaer i tranquil·litat. Anomenada l’hormona del plaer i de l’humor, la 5-HT o serotonina té múltiples efectes fisiològics, regula el son, la libido, afecta la freqüència cardíaca i la tensió arterial.
Les substàncies que allarguen l’efecte de la serotonina i inhibeixen la seva eliminació (IRSS) són un dels grups farmacològics mes receptats a occident, a nivells dels tranquil·litzants, analgèsics i antiinflamatoris. Fa pensar.
