Anticipacions agredolces
La ciència-ficció és un dels gèneres que més bé capten les il·lusions i paranoies de cada generació. Si els monstres radioactius estaven estretament lligats a les bombes i l’energia nuclears, la gran afició per les aventures interestel·lars no podien sinó beure de la cursa espacial.
Més tard, els noirs post-pandèmics especulaven amb una medicina que se’ns escapava de les mans i ara, com no podia ser una d’altra manera, la crisi climàtica ha agafat el relleu com a principal causa de les distopies futuristes més angoixants.
Soon, una obra completa i a estones complexa, juga en aquesta lliga: imagina el món d’aquí poc més d’un segle i estadísticament és poc esperançador.
La majoria de la població mundial mor a causa de malalties i guerres causades per la sobreexplotació dels recursos naturals i els supervivents finalment pacten la pau. El còmic se situa en aquest nou escenari i posa el focus de la història en un programa espacial –Soon2– per colonitzar altres planetes del sistema solar.
L’edició és de luxe –llibre gran, tapa dura, color– i s’estructura en una doble trama trenada. Per una banda la història de la humanitat i la carrera espacial fins a la seua actualitat.
Tot passa el 2151 en un lloc que ja no podem referenciar perquè les coordenades geopolítiques actuals s’han superat i esborrat. Fins als nostres dies fan un bon resum documental, després connecten de manera versemblant amb una carrera espacial ficcionada.
En aquesta meitat de la història els autors exploren de manera molt interessant alguns recursos gràfics que t’obliguen a llegir amb molta atenció per no perdre cap detall. L’altra meitat, més humana, és gràficament convencional.
Els dos protagonistes són Simone –astronauta al capdavant de l’expedició espacial– i el seu fill adolescent Yuri. Com és comprensible, saber que la mare marxarà a l’espai i no tornarà no ho porta gaire bé.
La trama humana és fluixa i previsible, però en el fons és secundari perquè tan sols és l’excusa per anar descobrint el món del futur que s’imaginen els autors. Les ciutats, les comunicacions, els mercats, l’estètica, les relacions socials, els espais extraurbans i els molts detalls que conformen el caràcter i el paisatge d’aquí a cent anys.
En definitiva, imaginen i representen un esdevenir versemblant. Ho fan de manera minuciosa i ambiciosa, tant des del punt de vista del guió com del dibuix.
És un còmic per delitar-se i per reflexionar –com acostuma a fer la millor ciència-ficció– sobre què estem fent malament ara per acabar pitjor el dia de demà.
.
