La nitidesa del cel

Quan a nivell particular pensem a fer una observació del cel nocturn, per tal de decidir des d’on fer-la intentem cercar un indret que tingui bones condicions per fer astronomia. Això també succeeix quan els grans centres de recerca o consorcis internacionals es plantegen la construcció d’un observatori astronòmic de major o menor grandària. Han d’escollir l’emplaçament de forma precisa per garantir que la inversió en l’equipament tingui el rendiment científic desitjat.

Segurament de seguida ens vindrà al cap el tema de l’enllumenat artificial pertorbador, el que coneixem com a contaminació lumínica, però aquest no és l’únic punt a tenir en compte. Per tal de poder escollir l’emplaçament es fa un estudi del lloc, que anomenem site testing del seu nom en anglès. En aquests estudis se cerquen llocs amb poca contaminació lumínica i on la meteorologia sigui favorable, això vol dir baixa pluviometria, baixa humitat i un percentatge molt alt de temps amb cel lliure de núvols o boires.Juntament amb aquests paràmetres s’avalua també el que tot sovint s’anomena la “nitidesa” del cel.

En què consisteix aquesta “nitidesa”? Doncs en paraules molt simples seria que l’atmosfera estigui “quieta” i “neta”. Podeu fer l’exercici de mirar al cel a simple vista i veureu que els estels fan com pampallugues (centellegen), aquest fet no s’origina als estels, situats a grans distàncies, sinó per moviments turbulents en l’atmosfera terrestre.

Donat que la llum dels estels per arribar als nostre ulls ha de creuar l’atmosfera, es veu pertorbada per aquestes turbulències que generen una mena de moviment aparent als estels que veiem com un centelleig.Quan utilitzem un telescopi el paràmetre que ho mesura rep el nom de Seeing. Bàsicament el que mesurem és “quan de gran” es veu una estrella en la imatge del telescopi.

Els estels haurien de ser un punt, ja que estan tan lluny que no podem veure que tinguin extensió, però degut a la turbulència amb aquestes oscil·lacions la imatge d’un estel s’eixampla i la mesura d’aquest eixamplament és el Seeing. Un altre paràmetre necessari per tenir un cel de qualitat és la transparència atmosfèrica, en aquest cas el que es tracta és de disposar d’una atmosfera “neta” i per tant la pols en suspensió o els contaminants atmosfèrics són també enemics de la “nitidesa” de la nit i pertorben una bona observació astronòmica.