Això és una berézina!

“Això és una Berézina!” és una expressió popular francesa que vindria a lamentar i descriure el caos, la desgràcia, el merder o el desastre davant d’una escena concreta. Amb aquell punt d’exageració, val tant per una casa esfondrada per l’explosió d’una bombona de gas com per una habitació de criatures desendreçada.Berézina té un orígen concret, un dels moments més crus de la patètica i agònica retirada de les tropes napoleòniques després de fracassar en la campanya de Rússia. L’emperador gal hi va perdre bous i esquelles, que diríem els catalans.

Com en l’anterior col·laboració entre Sylvain Tesson i Virgile Dureuil (En els boscos de Sibèria, també publicat per Símbol Editors), el còmic narra una aventura del guionista. Aquesta vegada, Tesson s’ajunta amb quatre amics per creuar Europa resseguint, més o menys, la ruta que van fer els seus avantpassats soldats des de Moscou fins a París.

El viatge convertit en homenatge és a bord d’incombustibles sidecars soviètics. Així doncs, el còmic va trenant la peripècia actual (fet per tres francesos i dos moscovites) amb la història militar de fa dos-cents anys.

Una road movie motoritzada que, etapa rere etapa, ens serveix d’excusa per anar desgranant un dels episodis més traumàtics i humiliants de la història militar francesa. Dels tres-cents mil soldats que es van veure implicats en la invasió de Rússia, per a major glòria del seu petit rabassut i caparrut emperador, en van tornar poc més de trenta mil.

Perdre el noranta per cent de les tropes en una llarga, freda, famolenca i caòtica marxa va ser el principi del final d’una època, d’un projecte, d’un imperi d’origen republicà. La relació entre ambdues històries no acaba de lligar.

A banda de la lectura que en podem fer –el pas dels anys cicatritza les ferides nacionals i els possibles rancors s’apaivaguen perquè ja no existeixen records personals o familiars–, la resta no té cap vincle. Més que un homenatge sembla una excusa.

Això, però, no treu mèrit als autors, sobretot a les pàgines que parlen de la guerra napoleònica original. El passat que volen recordar, en mans dels colors de Dureuil, és més interessant que el present, que no deixa de ser una ocurrència entretinguda d’uns amics amb moto per mig Europa: condueixen moltes hores passant fred i al final del dia els espera un sopar, una ampolla de vodka, uns purets i un llit calent. Res a veure amb la mort per congelació de les tropes famolenques fa un parell de segles.

.