Ficció de veres

Solas en Berlín Guió i dibuix: Nicolas Juncker. Editorial: Garbuixbooks. Preu: 22 euros

Una mujer en Berlín (Anagrama), editada de forma anònima per expressa voluntat de l’autora –Marta Hillers– fins a la seua mort, és una crònica colpidora en primera persona a les acaballes de la Segona Guerra Mundial. En una ciutat destruïda, desorientada i fantasmagòrica la protagonista intenta sobreviure fent equilibris entre els veïns, els sentiments, els soldats russos i les necessitats vitals més bàsiques. Les violacions són a l’ordre del dia i ella accepta sense fer escarafalls ni melodrames que la millor manera d’adaptar-se al nou escenari és convertir-se en la xicota –ella en diu prostituta– d’algun oficial.

Carnets de l’Interprète de Guerre, de Elena Rjevskaïa, és el diari d’una jove enrolada a l’exèrcit roig com a membre del NKVD (el Comissariat del Poble dels Afers Interiors), en el qual explica la guerra des d’una perspectiva poc habitual: la d’una dona soldat. Parlava alemany i com a intèrpret presenciava molts interrogatoris. També va participar en missions especials com la recerca del cos de Hitler i la seua identificació a partir de les dents rescatades d’un cadàver calcinat.

Solas en Berlín és un exercici d’hipertextualitat del qual Juncker treu una bona nota. És una ficció ben documentada en la qual recrea una trobada, topada i aproximació imaginàries entre les protagonistes dels llibres anteriors: Ingrid i Evgeniya respectivament. Hi dissecciona els personatges i les trames de les dues ficcions, creant nous escenaris en els quals fantasieja amb unes situacions i reaccions que esdevenen certament versemblants. En alguns casos un punt histriòniques, recordant certs personatges de l’anime televisiu dels vuitanta.

La guerra és una màquina d’endrapar innocència, i a les acaballes d’un conflicte que fa ja quatre anys que dura sorprèn la ingenuïtat amb la qual Evgeniya, que treballa a la sala de màquines de l’exèrcit soviètic, va temptejant el terreny i descobrint la misèria moral que l’envolta. Per contra, Ingrid té un posat d’amarga resignació que en alguns moments ja no pot contenir i explota. Ha perdut el seu estimat, la casa, la feina, la ciutat i la guerra. A canvi l’han humiliada i violada. El dibuix, entre tinta i aquarel·la en blanc i negre, és detallista en els referents històrics i un punt manga en els personatges. Una mescla subtil que funciona. Les poques pàgines en color que hi insereixen enriqueixen el llibre de meravella. L’edició castellana, ben feta, és un xic més petita que l’original francesa. En alguns passatges la lletra que simula els diaris de les protagonistes costa de llegir; res que no es pugui resoldre amb una bona vista o una lupa.