Capelles residencials

A la primera meitat del segle XIV s’enllestia el tancament del claustre de la Seu Vella amb la galeria de ponent. Entre els contraforts que sostenien les voltes de creueria es van fer capelles, no solament per donar caliu i decoració a l’espai, sinó per atendre la gran demanda que les famílies nobles de Lleida hi tenien de poder gaudir un lloc propi per sebollir-se i pregar.

Passada la porta dels Apòstols, la primera capella que trobem a l’esquerra era dels Montsuar i dedicada a Sant Felip i Sant Jaume.

Al seu costat el jurista Bernat Despuig aconseguí el seu espai sota l’advocació de seu nom de pila. El gruixut mur que sosté l’empenta de la creueria separa aquestes dues de l’altre parell que hi ha fins a la cantonada, i que pertanyien als canonges Galcerán de Barberà i Guillem de Galceràn, sota les respectives advocacions de Santa Eulàlia i Sant Mateu.

Ningú d’aquells personatges pensaria mai que tres-cents anys després, els seus joiosos espais particulars esdevindrien dependències del quarter que fou la vella catedral lleidatana. El buit de les capelles es tancà amb parets, a l’exterior s’obriren finestres en cadascuna d’elles i s’obrí una porteta per la de Sant Bernat que a la vegada donava a la galeria claustral.Tampoc aquells soldats haurien cregut mai que poc després de dos segles abandonarien aquell lloc; ni que al poc es començaria una tasca ingent de recuperació del bell monument en la qual intervingueren experts picapedrers vinguts de Galícia.

Alguns dels quals s’instal·larien en aquelles velles capelles gòtiques, llavors tan desfigurades, com la parella Josep Varela Viqueira i Pepita Serra Bargalló; hi visqueren des de 1949 fins al 1961, amb el seu fill Josep Varela Serra. Aquesta esplèndida dotzena d’anys, dels 7 als 19 anys, de llar tan singular forjà el caràcter del jove Varela: independent, estimador del país a través de les seves meravelles naturals i patrimonials, sense oblidar les ganes de voler contar-les a tothom que volgués escoltar-lo, encara que fora entre classe i classe de matemàtiques.La capella de Sant Bernat, la que tenia porta a l’exterior, era l’habitació polivalent de la família, ja que contenia la sala-menjador, la cuina i el lavabo.

Des d’ella es passava a la de Sant Felip i Sant Jaume, que era el dormitori patern. La cambra de Varela júnior era la capella de Santa Eulàlia (una picada d’ullet del destí per ser Eulàlia Pagès l’editora de les seves delicioses memòries L’habitant de la Seu Vella), que era totalment independent, però de sostre més baix, ja que hi havia un pis a sobre per la parella que visqué poc temps a la darrera de Sant Mateu.

Avui aquelles capelles claustrals es mostren despullades de l’esplendor que tingueren originalment i es fa difícil pensar que foren també habitacions militars, però sobretot unes excel·lents i singulars residències familiars.

.