Humans

No sé com ho veieu, però comparat amb la meva joventut cap al 1980 tinc la impressió que hi ha molta gent per tot arreu. Als carrers, a les platges, als boscos, als aplecs, a les curses populars. Sembla que la població ha crescut amb desmesura al nostre voltant, i que no queden espais per descobrir.

En imaginar-nos temps pretèrits, abans de l’agricultura i l’escriptura, ens pot venir una sensació agorafòbica. Tan poca gent per tant de món, justificada per la precària producció d’aliments i la forma d’obtenir-los, cara a cara amb la Natura, que no permetien que grups gaire grans ocupessin el mateix territori.

Els grups no solien excedir els 150 membres, un número que la psicologia moderna relaciona amb el màxim de persones amb qui hom pot mantenir una relació de coneixença real al llarg del temps. Si la vostra agenda d’amics és més llarga, és que no són tan amics com us figureu.Quants humans han habitat la Terra des que va aparèixer l’Homo sapiens? La intuïció ens pot fer imaginar números enormes, bilions, però és enganyosa.

L’estimació és que tots sumats arribem a 107.000 milions, segons Haub (2011). Els humans moderns apareixen fa uns 200.000 anys, però a l’inici de l’agricultura, 10.000 anys enrere, els nostres avantpassats eren uns 15 milions a tot estirar.

Fins al 1800 no es van assolir els 1.000 milions, i des d’aleshores el creixement, suportat en les millores en salut pública i alimentació, ha sigut exponencial. Dels 4.400 milions del 1980 als 7.900 de l’actualitat, la població gairebé s’ha doblat.

La meva percepció tenia fonament.El 2013, Ken Myers va fer popular un mapa amb un cercle de 4.000 quilòmetres de radi centrat a la mar de la Xina, que contenia més de la meitat de la població mundial. Es va fer famós perquè s’ha reproduït a bastament a les xarxes socials.

L’àrea en aquest cercle és menys del 10 per cent de la superfície de la Terra; una mica més si comptem sols la terra emergida. Més tard, el 2015, Danny Quash va afinar-lo amb el cercle més petit que contenia el 50% de la població mundial, un de 3.300 km de radi centrat a Myanmar.

Però fora de l’est i el sud d’Àsia, superpoblats, i d’Europa i franges costaneres d’altres continents, el nostre és encara un món amb grans extensions pràcticament buides: centre i nord d’Àsia i Nord-amèrica, la major part de Sud-amèrica, Àfrica i Austràlia, i tota l’Antàrtida.