El dolor

Fa sis mesos dedicava aquesta pagina a l’opi i acabava el text recordant que aquesta substància havia pres moltes vides però, alhora, era la clau de la qualitat de vida de les persones amb dolor intens o crònic.

El dolor és un mecanisme biològic amb un propòsit concret: ajudar-nos a sobreviure. Els diccionaris mèdics defineixen el dolor com una percepció desagradable (local o general, aguda o crònica) que excita unes vies nervioses especialitzades, amb el propòsit d’avisar el nostre cervell que alguna cosa no va bé, que estem fent quelcom malament o que ens aturem i investiguem.

Des que té consciència, l’home (de totes les races i cultures) ha intentat entendre el dolor i a poder ser, controlar-lo. A les eres primitives es considerava que el dolor era una influència màgica o demoníaca negativa en el cor de les persones, almenys a Occident.

A l’Àsia es considerava que era una alteració del Chi, l’energia vital que flueix pel cos. Després d’Hipòcrates, la medicina grega (Estrató de Lampsac, 340-268 aC) va teoritzar que el centre de les percepcions era el cervell i no el cor. Heròfil (335-280 AC) i Erasistrat d’Alexandria (310-250 AC) van difondre la idea que el cervell era el centre del sistema nerviós i el lloc on s’acumulaven les percepcions.

Actualment tenim moltes eines per controlar el dolor, des de fàrmacs a tractaments més invasius, de manera que avui es pot limitar gairebé qualsevol percepció dolorosa a nivell local o central. És alhora modulable, com totes les percepcions. L’estat d’ànim i l’entorn extern influeixen en com sentim el dolor. Poden fer-lo més o menys suportable.

Amb qualsevol pacient cal estudiar el dolor, identificar-ne el tipus, el mecanisme d’acció, el nivell d’impacte en la seva activitat i qualitat de vida i, a partir d’aquí, abordar la millor manera de controlar-lo amb els mínims efectes no desitjats possibles. En definitiva, s’ha de tractar, però sense ignorar la informació que ens aporta, ni deixar-lo campar ni sobremedicant. No s’ha de témer ni subestimar, se l’ha de conèixer.

OPINIÓ Personalment trobo immoral el patiment gratuït, tant en malalts terminals o davant de problemes aguts. No obstant això, l’ús intensiu d’analgèsics potents, com les morfines, s’ha estès innecessàriament fins al punt de ser una de les principals causes d’addicció i mort als Estat Units.