Emergir de l'emergència

“El català està en situació d’emergència.” Aquesta afirmació és en boca de tots des de fa força mesos. Els resultats de les enquestes no ajuden a desmentir-la i el que sentim cada dia al carrer, als comerços, als centres de salut o als mitjans de comunicació, tampoc.

Ara bé, pensar que el català és a l’UCI també té els seus perills, ja que pot desmotivar nous parlants o fer creure que ja no es pot fer res per salvar-lo. I la realitat no és aquesta: la situació del català és delicada, però es pot revertir.

Que ens hàgim adonat, encara que una mica tard, que l’ús de la llengua ha disminuït és bo.

Això ha permès que l’Administració hagi posat fil a l’agulla i hagi engegat una sèrie d’accions per poder corregir aquesta situació, com el Pacte Nacional per la Llengua o les 100 mesures per impulsar el català que ha presentat fa poc el Govern de Catalunya. En aquesta llista hi trobem actuacions en tots els àmbits, des de la gent gran o les autoescoles, fins al cinema o les universitats, algunes són noves i altres ja estan funcionant, però totes tenen el mateix objectiu: que el català s’utilitzi.Les polítiques públiques que s’han impulsat són més que necessàries i han de ser el motor que faci girar la maquinària, però no n’hi ha prou.

Hi ha moltes més peces en aquest engranatge que són essencials: el sector privat, des de les grans empreses fins al petit comerç; les entitats i associacions del tercer sector, des de les que fan acollida fins a les culturals o les AFA; els mitjans de comunicació, tant els digitals com els tradicionals; les xarxes socials i internet, i, sobretot, la ciutadania. Com a ciutadans hem d’exigir que s’utilitzi el català en tots aquests àmbits i en molts més.

Com a consumidors, tenim el poder de decidir en quina llengua volem que parlin els productes i els serveis que consumim. Això no vol dir boicotejar tot allò que no parli en català, sinó demanar que ho faci.

I no només demanar-ho, sinó també utilitzar-lo: cal queixar-se i reclamar més accions per part de les administracions, però també cal utilitzar la llengua i fer valer els nostres drets lingüístics. Fem que, de l’emergència, n’emergeixi l’ús.