Arcada estrellada

La contaminació lumínica de la ciutat ens impedeix gaudir a la nit, si no hi ha boira o núvols, dels estels. Cal allunyar-se, cap a la Cerdera o millor fins al Montsec (que té la declaració de Starlight, entre altres indrets del Prepirineu, com el darrer municipi que ho aconseguit a la Noguera: Montgai), per gaudir del magnífic espectacle del cel fosc però ple de punts lumínics de diferent intensitat i que per la seva concentració a manera de camí ens recorden el lloc que ocupa el nostre planeta en la galàxia.

A la Seu Vella podem observar diferents estrelles de cinc i de sis puntes, pintades o esculpides. Probablement les més cridaneres són les que hi ha al mig de la traceria que hi ha al mig de la galeria oest del claustre, justament la que hi ha després de la porta dels Apòstols. S’aprecia al mig del calat més sumptuós de totes les arcades i també el millor conservat un doble estrella de sis puntes.

La més gran disposada amb la punta cap a dalt i cap a baix, seguint el model conegut com estrella de David, que actualment identifiquem amb el món jueu, tal com el mateix estat d’Israel llueix a la seva bandera. Inscrita té una segona estrella més petita que ara gira noranta graus i pren llavors una posició que fa més difícil la identificació amb la coneguda forma de sis puntes.Finalment al mig de la petita hi ha una meravellosa imatge de Jesús entronitzat, una bonica maiestats domini, que té la singularitat d’estar doblada, és a dir, a la part de l’esquena torna a reproduir-se la imatge frontal, com passa amb el Calvari que hi ha per sota.

La petita escultura feta al segle XIV, com tota l’arcada, no té la ma dreta i el cap és una reconstrucció feta als anys cinquanta del passat segle.Crec que la representació de Déu envoltat d’una doble estrella és clarament una imatge de la seva ubicació en el Cel, des d’on presideix l’esdevenir de les vides dels fidels que acudien a la vella catedral.