Euskadi és el melic
Segona entrega del projecte de còmic transmèdia ‘Black is Beltza’ liderat pel basc Fermin Muguruza
El titular podria ser més llarg, però no més clar. Fermin Mugurza viu a Barcelona, però el seu cor sempre serà euskaldun i internacionalista. Black is beltza no m’atreveixo a dir que sigui el seu darrer projecte –fa dècades que té molts fronts oberts–, però sí que és un dels més complets que ha desenvolupat els darrers anys. Música, revolució, còmic, memòria històrica i animació.
En sintonia amb la seua coherència heterodoxa, l’artista d’Irun rellança el projecte amb una segona entrega en què, com ja va fer en la primera, Euskadi torna a ser l’encreuament en el qual conflueixen vides, tradicions, lluites i conspiracions locals i internacionals. Només una persona sincerament convençuda del que es porta entre mans s’atreveix a fer una història en què hi ha la CIA, la revolució cubana, l’heroïna afgana, les negociacions d’Alger entre el govern espanyol i ETA, la guerra del Líban, la Guàrdia Civil, el tràfic de drogues internacional, el diari Egin, l’amor lliure, la lluita sandinista, la resistència kurda, els gegants tradicionals de Pamplona i algun altre detall que em deixo pel camí.
I tot plegat salpebrat a ritme de rock radical basc. Com en la primera entrega, aquest és un viatge trepidant –i a vegades una mica massa embolicat– als llaços invisibles que uneixen totes les lluites justes del món: les persones.
Ambientada a finals dels anys vuitanta, a les acaballes de la Guerra Freda, Ainhoa és una road movie revolucionària en què hi ha representades gairebé totes les contradiccions i il·lusions d’una generació –la de Muguruza?– que no es vol resignar que el capitalisme ha guanyat definitivament la partida i s’imposa com a final de la història. Els vells dogmes revolucionaris no han acabat de quallar, això ho saben fins i tot els protagonistes, però rendir-se no és una opció.
El còmic té un altre punt a favor, i no és menor: el dibuix fresc i dinàmic de Susanna Martín. Amb una llarga i solvent trajectòria –ha publicat amb Dibbuks, Astiberri i Norma entre altres editorials–, la de Barcelona capta i transmet amb versemblança personatges i paisatges molt diferent. Domina el llenguatge amb solvència, utilitza els colors amb gràcia i manté el nivell d’un còmic amb molt de ritme.
.