Sortir del fangar
Primer volum d’una sèrie sobre Hakim, un refugiat sirià
El jurat del guardó France Info al millor còmic reportatge va ser previsor i, sabent que La Odisea de Hakim era una sèrie de tres volums, es va esperar que Toulmé acabés la trilogia el 2021 per premiar-lo. En la mateixa lògica que Delcourt amb l’edició original francesa, Bruguera –se suposa, esperem– també anirà dosificant la publicació i, a un volum per temporada, acabarem el llarg viatge d’aquí un parell d’anys. Una decisió intel·ligent, saturar el mercat és estressant.
La Odisea de Hakim té tots els ingredients del que Joseph Cambell va concloure com “el viatge de l’heroi”: una estructura narrativa universal en què una persona normal ha d’emprendre una aventura que li va gran i de la qual, al final, sortirà airós. El protagonista del còmic és un jove sirià que mai no hauria imaginat que la seua vida acabaria convertint-se en un còmic.
De fet, ell mai no hauria pensat que li passaria res del que hi explica, ja que malgrat no ser gens addicte al règim d’Al-Assad, en tot moment es presenta com un jove sense més aspiracions que progressar socialment dins les seues possibilitats. Ben mirat, Hakim és tan heroi com qualsevol dels milions de persones que ara mateix són en algun punt del nostre món fugint de la mort.
En aquest primer volum, doncs, Hakim ens explica com era la seua vida abans que comencés la guerra civil de Síria, els perills durant els primers mesos del conflicte i el seu periple fins a Turquia. Durant els primers temps del conflictes els sirians encara es podien moure lliurement pel Líban o el país d’Erdogan.
Com a reportatge periodístic Toulmé s’acosta més al minimalisme de Delisle que al realisme detallista de Sacco. L’autor apareix al llibre el mínim indispensable per contextualitzar-nos i fer-nos més amable la coneixença del protagonista.
Amb un dibuix arrodonit i agradívol, jugant amb poques tonalitats de colors càlids, el francès gestiona amb solvència la distribució i composició de les vinyetes quan va dibuixant els esdeveniments que narra el protagonista; també resol amb encert les sentències genèriques que intercala sobre la vida en general o el règim en particular. En aquest sentit hi posa un punt d’humor gràfic intel·ligent i subtil, el just per arrencar-nos un somriure sense desconnectar-nos de la dura i traumàtica realitat que ens explica.
No defuig els moments dramàtics ni les escenes violentes, tampoc no es recrea en el dolor ni busca la llàgrima fàcil. Una de les preguntes que ens fem en llegir aquest primer volum és: nosaltres què faríem si, com explica Hakim, el nostre país col·lapsés i entrés en un conflicte caïnita?