Un home singular

Jordi Sabater Pi sempre serà, per al gran públic, aquell senyor que va portar al Zoo de Barcelona el Floquet de Neu. Per a ell, la troballa va ser només una anècdota. L’accés directe a la família i als companys i deixebles de Sabater ha permès als autors, Raúl Deamo (Sèrie B) i Tyto Alba (La casa azul, El hijo), construir una exhaustiva biografia que també repassa la situació política i social de Guinea Equatorial, així com la manera de treballar del Zoo, que no era diferent dels altres. Sabater Pi va ser, com bé resa el títol, un rara avis en el món de les ciències naturals i l’antropologia.

La guerra civil va truncar la seua carrera acadèmica i va forçar-lo a un canvi de vida radical: amb només disset anys se’n va anar a la Guinea Espanyola a treballar en una plantació de cacau. Allà, en lloc de tancar-se en el món dels colons blancs, va interessar-se per la cultura autòctona de fang i va endinsar-se a la selva, on va quedar atrapat per una natura exuberant.

Gràcies a la seua curiositat sincera; al seu art per dibuixar; a la paciència per passar hores, dies i setmanes enmig de la selva i a l’astúcia i la intuïció per al treball metòdic, Sabater es va començar a fer un nom com a naturalista, antropòleg, primatòleg i etòleg. Poca broma, va publicar en revistes científiques internacionals sense títol universitari –l’obtindria de gran, al seu retorn a Barcelona– i les seues descobertes sobre els goril·les són coetànies i de la mateixa importància que les de Jane Godall, amb qui es cartejava.

Al còmic els autors utilitzen de manera encertada cartes, fotografies i dibuixos originals, un material que reforça el caràcter documental sense eclipsar el treball d’Alba. Amb una traça molt fina per a les formes i aquarel·la a color, l’arquitectura de les pàgines és de tres per tres, posant el focus en la narrativa i evitant de perdre’ns en aventures d’estil innecessàries.

Tanmateix, els autors es permeten algunes llicències narratives que, sense trair la història, hi aporten dinamisme i t’arrenquen algun somriure. Al final, el còmic es completa amb els testimonis del fill, una companya d’universitat i una conservadora del Zoo. Uns extres que sempre fan més sòlid el projecte.