Alumini

L’alumini és un element peculiar. Fins a finals del s. XIX era considerat una raresa, a nivell de l’argent o l’or, per la seva poca disponibilitat. Però l’any 1886 van millorar-ne i abaratir les tècniques de mineria, pel procés Bayer, i extracció i depuració, pel de Hall- Héroult, i el seu ús va créixer tant que avui se’n fabriquen 60 milions de tones cada any al món.

No es troba lliure sinó combinat amb altres elements, però és dels més abundants i forma un 8% de l’escorça terrestre. L’alumini té propietats molt interessants: bon conductor de la calor i l’electricitat; una tercera part de la densitat de l’acer, cosa que el fa adequat per fabricar estructures que han de ser lleugeres, com les dels avions; i barat i de preu estable, entre altres.

Hi ha una propietat que es diu electronegativitat i mesura la tendència a captar electrons de cada element. Alguns, com el fluor o l’oxigen, tendeixen a capturar electrons de gairebé qualsevol altre element que hi entra en contacte. Per això hi reaccionen, cremant-los, o, en el cas d’alguns metalls, oxidant-los lentament fins que el rovell els fa inútils.

Aquest efecte, que el veiem cada dia en el ferro i el coure, no es produeix en l’alumini, i per això en podem fer marcs de finestra exposats a la intempèrie sense patir-hi.Aquesta resistència a l’oxidació és pròpia de metalls nobles com l’or o el platí, que tenen electronegativitats elevades i poca tendència a cedir electrons i, per tant, no reaccionen amb l’oxigen. Però l’alumini és menys electronegatiu que el ferro i el coure, i, tanmateix, no sembla rovellar-se com aquests.

Un comportament anòmal? El truc és que sí que hi reacciona, però el seu rovell no disgrega l’alumini, sinó que forma una capa d’òxid, dura i inerta, que protegeix el metall i ens estalvia de pintar les finestres.Aquesta manca de reactivitat és sols aparent. En contacte amb àcids i sals, l’alumini es dissol, i si s’ingereix en grans quantitats pot arribar a causar danys cel·lulars que derivin en problemes neurològics, ja que la seva reactivitat estimula la formació de radicals lliures.

Alguns estudis l’han relacionat amb l’Alzheimer. Molts aliments són àcids i contenen sals, i per això cuinar amb recipients d’alumini nu, a temperatures elevades, està desaconsellat.

Per sort, l’assimilem molt poc, i si respectem el que en diu l’etiqueta, el paper d’alumini el podem seguir emprant sense por.