La bellesa possible

Com qualsevol persona que ha viscut una experiència traumàtica, Catherine Meurisse no és exactament la mateixa abans i després de sobreviure –perquè es va adormir– a l’atemptat contra Charlie Hebdo de París ara fa vuit anys. Va continuar dibuixant? Sí. Va continuar dibuixant al setmanari satíric? No.

Focalitzada, sobretot, en obres de llarg recorregut, des d’aleshores ha publicat quatre llibres. A La levedad hi va gestionar i abocar les contradiccions viscudes des d’aquell fatídic dia, posteriorment es va anar allunyant del tema per anat fresant el seu camí particular. L’art, el procés creatiu i la recerca de l’ideal de bellesa han estat el seu motor creatiu, el qual la va dur fins al Japó, on es va instal·lar en una residència creativa.

D’aquella estada, aquesta història: La joven y el mar. En aquesta autoficció, des del moment que fa una migdiada i és despertada per un os rentador xerraire i encantador, Meurisse deixa oberta la porta a un escenari en què no podem saber del cert on és el límit entre la realitat, la fantasia, la paròdia i la ficció.Sota l’aparença d’una experiència lleugera i uns personatges hilarants –l’os rentador, un pintor que busca inspiració, una iaia dura d’oïda i una jove envoltada d’una àurea mística– l’autora va desgranant els temes que l’han motivada a viatjar tan lluny de casa per trobar la inspiració.

Meurisse –el personatge– posposa el moment de pintar durant tota l’obra, així que la novel·la no és més que el camí de la intenció a l’acció. L’humor que hi desplega, força contingut, sobretot centrat en la caricaturització dels personatges i algunes escenes d’equívocs culturals, serveix per rebaixar el to transcendental dels temes que hi tracta.

L’obra, emulant el tarannà erràtic de qui viatja sol i sense presses a una comarca fora dels itineraris turístics, es dispersa en visites, troballes, converses i excursions diverses que li permeten anar descobrint el tarannà de la cultura tradicional japonesa i avançant en trama particular. Com que no va tornar amb les mans buides, al còmic desplega moltes vinyetes de natura exhuberant a pàgina sencera i una trama de trames carregades de subtilesa.

Una obra que et deixa en un estat de lleugeresa dubtós. D’aquells que has de rellegir per acabar d’esbrinar-ne la profunditat.