Nitroglicerina i medicina

Explica la història que el químic italià Ascanio Sobrero va lamentar tota la vida d’haver inventat la nitroglicerina. Temia, igual com faria Oppenheimer molts anys després, que el seu invent provoqués grans desgràcies i dolor a la humanitat.

Ell va viure la segona meitat de la seva vida amb la cara marcada per les cicatrius provocades en esclatar-li un tub d’assaig en el qual preparava la fórmula. Qui sap si va ser una manera cruel del destí de recordar-li el seu descobriment.

La nitroglicerina va ser l’explosiu més potent inventat al segle XIX i és inestable, molt inestable. El seu nom científic és 1,2,3-trinitroxipropano, la seva fórmula C3H5N3O9, i s’obté barrejant àcid nítric, àcid sulfúric i glicerina. Vint-i-cinc anys després de l’invent de Sobrero, el químic suec Alfred Nobel va aconseguir estabilitzar-la barrejant-la amb una substància inerta i la va rebatejar com a dinamita.

La fortuna i la glòria que en va obtenir són ben conegudes per tots.Ascanio Sobrero tenia bones raons per témer el seu invent, que va revolucionar l’artilleria. Afortunadament no va viure per veure els estralls que va causar la nitroglicerina durant la Primera Guerra Mundial.

Ara bé, com en gairebé tot, en aquesta creu hi ha una cara. I en aquest cas, la cara la podem celebrar en el món de la medicina. La nitroglicerina va ser provada via oral per medicar el dolor cardíac i, a finals del segle XIX, el doctor William Muller va protocol·litzar el primer tractament contra l’angina de pit a l’Hospital de Westminster de Londres. Amb què? Ho han endevinat, amb nitroglicerina.L’infart de miocardi i l’angina de pit són patologies cardíaques causades per dèficit d’aportació de sang al cor.

Quan la necessitat de sang al cor supera el flux que arriba al múscul cardíac, aquest es queixa. El dolor toràcic és el primer símptoma i, si el desequilibri entre oferta i demanda no es corregeix, les cèl·lules començaran a morir deixant zones atordides i mortes: és el que anomenem infarts.La nitroglicerina s’absorbeix per mucoses com les de la boca i es metabolitza molt ràpid, entre 30 i 60 segons.

Els productes metabolitzats provoquen la dilatació de les artèries, fet que augmenta l’aportació de sang al miocardi i abaixa la pressió arterial. Redueix la necessitat del cor al disminuir la força que ha de fer el múscul cardíac per enviar sang al cos, corregint el desequilibri i eliminant el dolor anginós.