Creatiu

No sé si Juli Peretó, catedràtic de la Universitat de València i especialista en estudis sobre l’origen de la vida, ho va fer intencionadament, però coincidint amb el centenari del naixement de Joan Oró ens aporta un llibre important, Un planeta creatiu. Com va començar la vida a la Terra i com la fabricarem al laboratori, que sintetitza les fites històriques d’aquesta disciplina i ens atansa a allò que el futur ens pot deparar.

Ordenat i ben documentat, amb una extensa bibliografia, el llibre situa el problema en el seu context científic i social, dedica una bona extensió a la definició de vida, planteja les dificultats d’estudiar-ne l’origen, segueix l’evolució, amb el pas crucial de l’aparició de vida eucariòtica, i acaba amb reflexions sobre la biologia sintètica, la possibilitat de crear vida al laboratori.

Tot plegat, acompanyat de nombroses anècdotes personals fruit del seu llarg recorregut com a científic en aquest camp, així com d’elements de la cultura popular.És un llibre exigent, que s’aprofita millor sabent bioquímica i biologia cel·lular i molecular. Tot i això, tal com anuncia l’autor, els capítols gaudeixen d’una certa independència i hom pot saltar-se’n algun si se li fa massa feixuc.

Fins i tot, en un exercici estilístic arriscat, però que resol de forma brillant, dramatitza en primera persona narrativa el recorregut vital que va dur Stanley Miller al seu famós experiment, pioner a generar molècules orgàniques a partir de gasos simples i en condicions abiòtiques. Suposo que la coneixença personal amb Miller, com es mostra a la foto que acompanya aquest text, li va facilitar les coses.Tot aquest viatge narratiu l’acompanya amb nou il·lustracions de personatges actuals i passats que han fet aportacions fonamentals a la comprensió de la vida i la seva evolució, realitzades per l’artista Manuel Boix.

El capítol 4, Les arrels químiques de l’arbre de la vida, l’encapçala Joan Oró, i en altres hi trobem Miller, Lynn Margulis o Darwin.Ens trobem davant d’una obra de primer nivell, a l’alçada dels millors divulgadors; aquells que, partint de la seva experiència directa en una disciplina, obren el focus per fer-nos veure allò d’universal que se’n pot extreure. A mi m’ha recordat l’estil de mestres com Stephen Jay Gould. Espero que tingui un gran recorregut.