Sant i senya!

Els sentinelles, per estar segurs que aquella persona que s’atansa, sobretot en la foscor, és amiga i porta bones intencions, li donen l’alto i li demanen el “sant i senya”, que és una paraula o frase convinguda per a aquell dia i que s’ha de conèixer per moure’s lliurement pels límits de de l’assentament militar. El Castillo Principal de Lleida tenia diversos sentinelles que vetllaven per la seguretat de la fortalesa.

Se situaven en llocs estratègics per controlar un ampli espai i per tenir protecció tant de la intempèrie com de possibles agressions es resguardaven en garites.

Les garites són cossos cilíndrics amb una entrada per la banda de la muralla i dues o tres espitlleres per controlar els voltants. N’hi ha de molt elegants, voladisses o no, i també de més senzilles.

Al nostre Castell hi havia de les més discretes, de les quals avui es conserven encara dues: a la Mitja Lluna i al baluard de Louvigny. Molt probablement són de principis del segle XX, fetes de totxana i arrebossades, amb una coberta a manera de cupuleta.

A la llengua de Serp se n’ha mig restaurat una.De totes maneres la que hi ha al baluard de l’Assumpció, sobre la porta dels Bernats, ha esdevingut una autèntica icona. Resulta evident que està en una situació excepcional i que s’ha integrat perfectament en el perfil característic de la Seu Vella des del sud.

Cal dir que és una obra de mitjans dels anys seixanta del passat segle, feta amb vocació historicista, però totalment inventada, tot i que no per això no deixa de ser atractiva. Per començar comprovem que està feta de pedra i que surt elegantment de la superfície de la muralla sostinguda per quatre bases concèntriques i que minven de mida segons baixen.

La coberta és cònica a la manera d’un barret xinès. Avui l’accés no és fàcil, sobretot per a aquells que tenen vertigen, cosa que no li lliura d’un destí miccionari poc agradable.La nostra parella de garses gaudeixen de l’envejable indret.

Es troben segures i alienes a tot el que acabem d’explicar. Tanmateix potser alguna cridarà de sobte: sant i senya!