Skylab

En anteriors ocasions hem parlat de les estacions espacials i de com viatjar i viure a l’espai; avui ens centrarem en un dels projectes espacials emblemàtics dels Estats Units, l’estació espacial Skylab, que va ser llançada a l’espai el 14 de maig de 1973, per tant, fa just 50 anys. Ens hem de situar en un context de principis del 70 del segle passat en què la humanitat ja havia arribat a la Lluna amb les missions Apollo. Per tant, els països que disputaven l’anomenada “cursa espacial” es van centrar en altres objectius i un d’aquests va ser construir una base espacial habitada.

Els soviètics van guanyar la partida en aquest cas amb el projecte Saliut que va posar en marxa fins a nou estacions però els americans també van voler dir la seva i van construir l’Skylab.Skylab va ser la primera i única estació espacial d’exclusivitat americana i el seu projecte va prendre el relleu del projecte Apollo fins al punt que va ser llançada a l’espai amb un Saturn V, el mateix tipus de coet que havia dut els humans a la Lluna. El projecte va constar de 4 missions, la primera, ara fa just 50 anys, va ser enlairar l’estació en si i va tenir molts problemes ja que les vibracions van danyar part de l’escut protector i els panells solars, de manera que per tal que funcionés es va haver de reorientar cap al Sol i l’habitacle tenia una temperatura de 50 graus, fet que el feia inservible.La primera tripulació (Skylab 2) havia de sortir quasi immediatament després cap a l’estació, però no els podien portar a un lloc en què estarien a 50 graus.

Es va posposar 10 dies fins que els enginyers de NASA van trobar una solució i van entrenar els astronautes per fer les reparacions que permetessin fer viable l’Skylab. Finalment el 4 de juny de 1973 es va donar per posada en servei i van començar els experiments científics a bord. La van seguir dues tripulacions més fins a l’abandonament de l’estació el 8 de febrer de 1974. Com que no disposa de sistemes per mantenir estable l’òrbita, es va decidir aparcar-la en una òrbita on creien que podria estar 8 anys.

D’aquesta manera el futur gran projecte de transbordador espacial (Shuttle) el podria tornar a posar a lloc i fer-lo operatiu. L’any 1979, en veure que el Shuttle no estava llest (no ho estaria fins al 1981) i que l’activitat solar li havia fet perdre molta altura, es va optar per deixar-la caure de manera semicontrolada a l’oceà Índic.