Contra pronòstic

L’humor amistós i el caràcter bonhomiós de Lluc Silvestre combinen a la perfecció en una obra que, mirada fredament, no té cap element de tensió realment inquietant. I no li cal. L’objectiu no és fascinar-nos amb una aventura a vida o mort en un país exòtic, sinó explicar-nos el que hauria de ser una obvietat: al Marroc, que ens és tan proper i llunyà alhora, hi viu gent amb qui és molt fàcil poder-nos identificar.

Amb sinceritat, compromís i bona fe el protagonista s’implica i ens explica les interioritats d’un festival que aspira a convertir-se en un punt de trobada cultural entre els continents europeu i africà.

Tot, és clar, organitzat segons els cànons dels països rics, que per alguna cosa els van inventar. Lluny de ser l’home blanc salvador que posa ordre en el caos imperant, l’autor és un tipus prou lúcid com per ser conscient de les seues limitacions i prou hàbil per gestionar els recursos.

Els propis i els de l’organització del festival, el Visa for Music. De fet, tot plegat no és més que una bona excusa per parlar de diversitat i prejudicis culturals; dels avantatges de ser occidental en un món globalitzat; dels nostres sentiments de superioritat i de culpa i el seu complex d’inferioritat; dels tòpics que envolten el món de la cultura professional i del caràcter universal de les relacions humanes en ambients estressants.

De passada, ens fa una aproximació al món àrab a través d’una mirada oberta i alhora impregnada –inconscientment?– de la nostra herència judeocristiana.El que també es percep en el còmic, i s’agraeix sincerament, és la bona sintonia narrativa entre el guionista, el novell Lluc Silvestre, i el dibuixant, l’experimentat Mr Ed. Les solucions gràfiques per acompanyar les metàfores, els sentiments, les apreciacions històriques i les impressions personals del guió enriqueixen a bastament l’obra, dotant-la d’una profunditat narrativa molt interessant.

Sense renunciar a l’estil expressiu i d’aparença infantil que el caracteritza –els lectors de Manu (Bang Ed) saben de què parlo– i amb un domini dels colors admirable, Mr Ed construeix una obra gràficament molt ben resolta. Un Os al Marroc és una proposta més profunda del que sembla a primera vista.