El dia que la Medicina es va escriure en català

El segle XIV va començar malament per a la nostra terra. Els “mals anys” de collites de les dècades del 1310 i del 1320 van culminar quan al voltant del 1350 la Pesta Negra va matar un de cada cinc lleidatans.

Durant els següents 100 anys, cada dos o cada cinc anys rebrotava, delmant generacions senceres. Lleida, una població eminentment rural i allunyada dels poders polítics i econòmics, no disposava de grans capacitats ni infraestructures per fer-hi front i hom es pot imaginar com de malament ho van passar els seus habitants.

A l’Estudi General de Lleida ensenyava Medicina el doctor Jacme d’Agramont (Jaume d’Agramunt) i, esparverat per les descripcions dels efectes de la Pesta Negra al centre d’Europa, va començar a recopilar la informació disponible per escriure un recull.

És ben conegut que els coneixements de l’època no estaven basats en evidències sinó que barrejaven amb fruïció ideologies i misticisme, però això no en desmereix la intenció. El bon doctor, no sabem per què però ens ho podem imaginar, va prendre dues decisions que no tenien precedents.

La primera va ser enfocar el text, no en el que havien de fer els metges, sinó en el que podien fer els ciutadans per evitar agafar la Pesta. La segona cosa extraordinària que va fer va ser escriure el text en català, que era el que parlava el poble, i no en el llatí dels estudiosos.

El va escriure en forma d’epístola, una carta pensada per ser llegida en públic i que arribés a tothom. Així va néixer el 1348 Regiment de preservació a epidímia e pestilència e mortaldats, que té l’honor de ser dels primers tractats mèdics (hi ha qui diu que el primer) escrit en llengua catalana i un dels primers tractats sobre la Pesta escrits a Europa.

Explica la llegenda que el doctor Jacme d’Agramont va treballar en la redacció mentre tractava malalts i alhora s’infectava i que, desbordat, va enviar l’epístola als paers de la ciutat amb el convenciment que alertar i prevenir la població era l’única mesura responsable i útil. No sabem el grau de suport que se li va donar en el seu moment, però sí que sabem que la Pesta el va matar pocs mesos després.