Sensibilització lingüística

Fa unes setmanes us anunciàvem que al CNL bescanviàvem les oficines del carrer del Governador Montcada pels carrers del Clot. Aprofitàvem la bonança climàtica –massa seca, ai las!– per desplegar-hi els nostres serveis, no telemàticament ni virtual, sinó trepitjant el terreny; no a través de telèfons ni ordinadors, sinó de viva veu. “Al Clot, en català!”. Està valent la pena.

Ja arribem als 10 Comerços Aprenents i a la quinzena d’Establiments Adherits, que se senyalen com a punts de referència per als aprenents, els voluntaris o els practicants. Són bones xifres i són possibles gràcies al suport i el consell dels agents del barri, tant els veïns, com les associacions.

Quan es treballa en equip, estirant l’un i amollant l’altre, tot va sobre rodes i llisca com la seda.

En aquell article també al·ludírem als nostres serveis d’assessorament i sensibilització, amb la ferma intenció de, primer de tot, erigir-nos com el referent lingüístic del barri. Els oficis demanen art, i l’art demana ciència i paciència.

Per aquest motiu, és difícil que, si ets bona cuinera, bon cambrer o bona modista, tinguis pel cap dels dits la preceptiva lingüística. Tanmateix, així com la costura, l’hostaleria o la cuina juguen poc paper en la feina del lingüista, la llengua és omnipresent en tots els gremis, perquè tothom té un rètol a la façana, informacions a l’aparador, un canal de comunicació o una pàgina web.

A continuació, tenim la ferma intenció de sensibilitzar el Clot. Però què vol dir sensibilitzar lingüísticament?Precisament en parlarem els dies 14 i 15 de juny a l’Ateneu Popular de Ponent.

A les 20.30 perquè hi pugueu acudir com més comerciants millor. En aquests dies, els més llargs de l’any, donarà bo de no córrer cap a casa i trobar-se amb els veïns per debatre si el barri, si el comerciant o el botiguer; si el mestre, el metge, el capellà, l’oficinista o el mecànic; si la perruquera, el barber; si el vianant, el monitor d’esplai o el policia; si tots plegats som sensibles; si ho som lingüísticament.

I si ho som, com en som? I si no en som, com ens afecta? No us volem dir res més. Tan sols dues qüestions: la llengua té un ús professional? Cal preestablir-lo o ja està bé d’improvisar-lo? Hi ha un racisme lingüístic? I un prejudici? No digueu res: ens veiem d’aquí a 10 dies.