Garcia de Orta

La lluita contra les malalties implica identificar substàncies que interfereixin els processos dels agents patològics o reparin els dèficits i el mal funcionament dels processos fisiològics. Fins a la revolució de la química del segle XX, la botànica era la principal font d’aquestes substàncies.

L’ús de l’aspirina, la quinina o l’opi és ancestral. Però si hi ha un moment a la història de la Medicina en el qual s’amplia el coneixement de les plantes medicinals, aquest és l’era dels descobriments i el Renaixement.

Del segle XV al XVI, els navegants portuguesos exploren les costes d’Amèrica, Àfrica, Índia i Oceania i tot un món de plantes i saviesa herborística se suma al coneixement europeu. Entre ells destaca un metge, Garcia Avraham de Orta (1501 - 1568). Fill de jueus valencians obligats a fugir de l’Espanya dels Reis Catòlics, va néixer a Portugal.

Es va formar com a metge a Alcalà d’Henares i a Salamanca i aviat va destacar pel seu gran coneixement de botànica i l’ús mèdic de les plantes i per –avançant-se al seu temps– una passió per l’anàlisi i l’observació directa de la natura. Instal·lat a Lisboa, segurament pressionat pel poder de la Inquisició, es va embarcar en els viatges d’exploració com a metge de l’expedició i va navegar fins a l’Índic i Oceania.

Després de ser el metge de diferents virreis i sultans, es va instal·lar a la colònia portuguesa de Goa, a l’Índia, on va acollir la seva mare i germanes, expulsades de Portugal per l’Església catòlica. De la seva obra en destaca el primer recull de plantes i substàncies orientals (com l’àloe, la cúrcuma o el cànnabis) del qual es té coneixement a Occident: Colóquios dos simples e drogas he cousas medicinais da Índia, la primera autòpsia a una víctima del còlera i la descripció de diverses malalties tropicals, branca de la medicina de la qual és considerat el pare.

La seva obra es tradueix al llatí i s’escampa per tota Europa canviant la manera d’entendre la farmacologia i obrint la recerca de noves substàncies medicinals als nous territoris colonitzats. La persecució a la qual el va sotmetre la Inquisició va arribar tard.

Ell va morir a Goa el 1568, però el 1580 van exhumar-ne les restes i les van cremar en un acte de fe.