Pins amb vistes a Bell-lloc d'Urgell

El Pla d’Urgell és tan pla, valgui la redundància, que qualsevol petita elevació del terreny hi esdevé mirador estratègic. És el cas dels diversos promontoris de la Serra –com que és l’única en tota la comarca, no precisa de complements toponímics al nom genèric– que s’estén des del terme de Bell-lloc d’Urgell fins als de Miralcamp i Mollerussa, passant pels de Sidamon i Torregrossa. O bé, en menor mesura, però no pas desdenyable, des d’un punt de vista –mai millor dit– panoràmic, del tossal que emergeix just a l’indret on arranca el camí que careneja de cap a cap l’esmentada cadena muntanyosa, ma non troppo. Vull dir que això de muntanyosa, parlant de la Serra pladurgellenca, sona com a mínim una mica hiperbòlic

El tossal de referència, en realitat un breu contrafort de l’altiplà de Vencilló, s’aixeca al sud de Bell-lloc, a cosa d’un quilòmetre i mig del nucli. Per tal d’arribar-hi, s’agafa a la cruïlla de davant de l’església el trencall des de l’antiga N-II en direcció a Torregrossa, fins que es travessa un pont –atenció al biaix perillós del traçat– per sobre del canal auxiliar d’Urgell i de seguida cal desviar-se a la dreta. A baix a l’altra mà, queda mig oculta pels arbres una bassa rodona dissenyada pel futur president Macià, quan encara feia d’enginyer. I més amunt, una antiga casilla del referit subcanal. El mirador, just enllà d’un aparcament delimitat per travesses de via de tren, disposa de barana de tronquets i un parell de taules de ciment. Des d’allà dalt s’admira una bona extensió de territori, amb el canalet i un pantà de reg davall mateix, el poble de Bell-lloc en primer terme, així com els d’Alcoletge i Vilanova de la Barca, a part de camps i camps de conreu que s’estenen fins al teló de fons del Montsec i, per darrere, el Pirineu. A tan sols mig centenar de passes, la pineda municipal, idoni espai d’esbarjo per anar-hi a menjar de pícnic en alguna de les taules amb bancs de formigó repartits pel recinte o simplement passejar sota les altes copes d’aquell bosquet de pins blancs i pins pinyers plantats a partir de 1947 a l’entorn d’un dipòsit d’aigua de boca per al veïnat, ara en desús.

Menú amb extres 

Cal Bòria C/ Orient, 27, Bell-lloc d’Urgell, 973 560 014

Si en comptes de dinar a l’aire lliure, enmig dels pins, preferim

una taula ben parada a cobert, en un ambient acollidor, res més

fàcil que tornar a Bell-lloc i de seguida hi trobem, a peu del trajecte

urbà de l’antiga N-II, un restaurant tradicional i de tota solvència

com Cal Bòria, obert els migdies de dilluns a dissabte. Bona cuina casolana sense invents, al gust de tothom, alternant brasa, forn i cassola. Satisfactori menú del dia per 16 euros, beguda inclosa, amb mitja dotzena d’opcions per escollir d’entrant i mitja més de principal i de postres, a banda d’alguns plats amb suplement:

caragols a la llauna, entrecot de vedella de 400 grams, costelles

de cabrit arrebossades o pota de pop amb parmentier.