SEGRE

ART TECNOLOGIA 

Festival Intangible: tecnologia al servei de l'art a Lleida

Entre el 27 d’octubre i el 6 de novembre, l’Intangible desplegarà un programa eclèctic per Lleida, amb la complicitat del Museu Morera, la Fundació Sorigué o la Panera

Creació en directe. Una sessió de ‘live coding’ amb participació de Roger Pibernat.JBC

Publicado por
jbc 

Creado:

Actualizado:

El Festival Intangible va néixer, entre altres motivacions, amb la idea d’anar trencant les barreres entre l’art d’avantguarda digital i la ciutadania. Amb un format cada vegada més expansiu, inclusiu i col·laboratiu, el festival porta a Lleida algunes de les figures més consolidades del panorama en el qual actualment es creuen l’art i la tecnologia.

La pintura i l’escultura van ser les reines de l’art durant milers d’anys. Amb permís de músics, arquitectes i escriptors, és clar. Per cultivar la creativitat, sempre subjecta als cànons i els encàrrecs del poder, calia ser excel·lent en l’ofici manual. Si no apuntaves maneres a l’hora de fer servir el pinzell o l’escarpa era pràcticament impossible que cap mestre t’acceptés al seu taller. Fins i tot quan el romanticisme va estimular la idea del creador que canalitza les pròpies pulsions a través de l’art, aquest havia de saber crear bellesa amb les mans. 

Érik Bullot. El cineasta i teòric francès impartirà dues conferències en marc de l’Intangible_Lab, a través del qual s’acosta l’art tecnològic als estudiants de la ciutat.Arxiu Érik Bullot

Fa cent anys Duchamp ho va –literalment– capgirar tot quan va exposar un urinari anunciant que la intenció era la clau de volta de la creació. El francès obria la porta a una idea nova: no cal saber pintar ni esculpir, n’hi ha prou amb redefinir la realitat, l’objecte o la mateixa activitat. A partir d’aleshores el concepte i la idea van guanyar terreny fins a arribar, a voltes, a menysprear l’ofici com a base del treball creatiu i l’estètica com a referent col·lectiu. L’obra en si mateixa era secundària, el que importava era el missatge que hi anava associat. 

A poc a poc, el distanciament entre les avantguardes més conceptuals i la societat s’anava eixamplant. Mentre això passava també s’ha de tenir present que noves disciplines s’anaven incorporant al catàleg del que es considerava art. Fotografia, vídeo, disseny gràfic, instal·lacions multidisciplinàries o performances s’anaven obrint camí en un món que havia deixat de ser lineal en les propostes i els corrents dominants. Per poder crear a partir d’aquestes tecnologies, com anteriorment passava amb la pintura i l’escultura, els artistes necessitaven dominar-les. 

Pole Two. El col·lectiu audiovisual oferirà l’espectacle experimental ‘Dins la llum’ al Teatre de l’Escorxador.Arxiu Pole Two

El Festival Intangible dona veu a aquesta nova generació d’artistes. La idea i el discurs vinculat a cada obra és important, la tècnica i les eines que fan servir per desenvolupar- la i excutar-la també. En aquest sentit, L’Intangible explora tots els gèneres que es puguin aixoplugar sota el concepte digital. 

Anna Carreras és una de les artistes principals de l’edició d’enguany amb la instal·lació titulada Algoritme despullat. No sap pintar ni esculpir, ni falta que li fa per considerar- se i ser considerada artista. Sobre el paper és enginyera de telecomunicacions, encara que abans d’acabar la carrera “ja vaig començar a utilitzar els coneixements que anava adquirint per desenvolupar projectes més creatius que estrictament funcionals”. 

Anna Carreras. L’artista barcelonina collant l’ordinador que ha fabricat per a la peça ‘Algoritme despullat'.JBC

La peça que porta a Lleida va ser un encàrrec del Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona en el marc d’una mostra col·lectiva. “Em van proposar crear una obra que connectés amb la meua tradició, amb l’herència de coneixement col·lectiu i no enciclopèdic que m’acompanyava. Pensant en la proposta vaig recordar que la meua àvia de Vallderoures, als ports de Beseit, deia que si collies les patates en lluna plena no es grillaven i que si tallaves els arbres per fer bigues, aquestes no es corcaven. Amb Algoritme despullat vaig voler veure si els cicles lunars també eren capaços d’influir en la tecnologia, de manera que vaig programar un software i vaig construir un ordinador que imprimís cada dia un dibuix diferent a partir d’uns patrons molt concrets. Amb el temps, i comparant els resultats amb els cicles lunars, veurem si es poden constatar alguns patrons”, explica. 

Les impressions que cada dia es van penjant a la paret, si bé poden semblar estèticament poc reeixides a les mirades poc avesades, és el fruit d’un treball tècnic especialitzat i una reflexió personal. Hi ha concepte i també ofici, com passa amb les obres d’Alba G. Corral. L’artista, de les Terres de l’Ebre, també ve del món de l’enginyeria informàtica, de manera que pot aplicar la codificació a la creació. Corral va participar en un dels espectacles principals de la darrera edició de FiraTàrrega creant imatges en directe amb l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell.

Alba G. Corral. L’artista ebrenca presenta ‘La papallona de l’Alfacada’, una obra en format NFT en què es crea a poc a poc una figura abstracta multicolors.J.B.C.

Segons Antoni Pinent, director del Festival, “Corral explora diferents narratives abstractes a través de la codificació, creant unes imatges molt inspirades en les formes de la natura. A l’Intangible hi exposa una obra NFT titulada Papallona de l’Alfacada”, un loop de tres minuts en què lentament es van desenvolupant unes formes abstractes que recorden, és clar, una papallona.

Laura Ginès és un altre dels noms destacats d’aquesta segona edició. Per bé que la seua trajectòria professional està vinculada sobretot a l’animació, a Lleida hi presenta una instal·lació interactiva titulada Grafia animada per a després del diluvi, la qual es va finançar amb una beca Crea de l’ajuntament de Girona i també s’ha vist a la Fundació Brossa de Barcelona i al Festival d’Animació de Berlín. “Quan el públic perd la vergonya i seu a tocar el piano s’activen un seguit de sons, notes musicals i projecccions que estan inspirades en la suite per a piano L’arca de Noè, de Xavier Montsalvatge”, explica. “Aquest tipus d’obres em permeten experimentar amb narratives i tècniques encara menys convencionals de les que acostumo a utilitzar; una peça en què el públic deixa de ser un espectador passiu per formar part de l’obra”, reflexiona Ginès. 

Chema Madoz. A l’exposició situada a la planta baixa del Museu Morera també hi haurà l’obra sense títol del multipremiat fotògraf madrileny.Archiu Chema Madoz

Interactuar, posar les pors en dubte, fer-se i plantejar preguntes; fins i tot incomodar. L’art digital no deixa de ser un corrent en fase embrionària quan el situem a la història de l’art. Qui deixarà empremta? Qui serà capaç de marcar un abans i un després en la història de l’art? Serà un fenomen temporal que només sobreviurà a les sales secundàries dels grans museus especialitzats? Les respostes a aquestes preguntes només es podran escriure d’aquí a molts anys. Mentrestant, el Festival Intangible porta a Lleida un menú degustació de performances, instal·lacions, concerts i peces d’art generatiu i avantguarda digital

Laura Ginès. L’artista gironina, asseguda davant del teclat que forma part de la instal·lació interactiva ‘Grafia animada per a després del diluvi’.JBC

Una direcció, moltes idees col·laboratives 

L’ideòleg del Festival Intangible és Antoni Pinent, artista, comissari, divulgador i docent molt vinculat a l’art digital. Ell és la cara visible d’un equip que està bastint un festival que busca teixir complicitats amb l’entramat cultural de la ciutat. Des de la Fundació Sorigué fins a Ilerna, passant CaixaForum, el Museu Morera, la Panera o la Universitat de Lleida. Pinent no només vol que l’Intangible esdevingui una cita en el circuit de l’art digital, sinó també, o sobretot, acostar-lo a la ciutadania local. 

Antoni Pinent.JBC

Algunes Recomanacions imprescindibles són: 

  • Exposició de diversos artistes a la Sala d’Exposicions del Morera, fins al 29 d’octubre) 
  •  Cafè_ Curt al Cafè del Teatre (25 d’octubre ) 
  •  Dins la llum, de Pole Two, al Teatre de l’Escorxador (26 d’octubre)
  • Univers expandit, de Migel Puertas i Zónula, a l’Espai Orfeó (27 d’ctubre)
  • A Taste of Nature, d’Alba G. Corral i Björt Rùnars, al Baluard de la Seu Vella (28 octubre) 
  • Cloenda, amb Núria Andorrà, a l’Auditori Enric Granados (29 d’octubre, 10 euros).

Núria Andorrà. La percussionista (a la foto, en un directe) farà una xerrada sobre IA i també l’espectacle de cloenda.Arxiu Núria Andorrà

Un cartell inspirat en la figura de Joan Oró 

El cartell d’enguany és obra de l’estudi multidisciplinari Taller Torrents de Barcelona. Segons els organitzadors, “la imatge fusiona i integra les lletres del festival en un fons format per una espècie de molècules en una clara al·lusió als treballs de bioquímica del científic lleidatà Joan Oró en el seu centenari. 

El cartell del festival.Taller Torrents

El Festival no vol quedar al marge de l’efemèride en què està immersa la ciutat i ha volgut participar de l’Any Oró amb la projecció del documental Joan Oró, la fórmula de la vida el diumenge 29 a les 12 del migdia. Més informació de totes les activitats a la web intangible.paeria. cat i als perfils @intangiblefest.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking