La revolta asfixiada

Sota una aparença senzilla i sòbria s’amaga un còmic excel·lent. El quebequès anglòfil Chester Brown –el detall no és menor, si tenim en compte la història que explica– ha escrit una magnífica biografia de Louis Riel, un líder carismàtic de les comunitats francòfones i mestisses dels vastos territoris que s’expandien a l’oest del que, durant la segona meitat del segle XIX, era l’incipient estat del Canadà. 

Aleshores encara era una estructura de poder en construcció en mans, sobretot, de la comunitat angloparlant, que recelava constantment de la francòfona, concentrada sobretot al Quebec. Riel es va convertir, pel seu carisma i determinació, en un líder natural dels mestissos de parla francesa i els mateixos indis de parla Cree, que vivien l’expansió de l’estat com una amenaça constant. Amb els anys va encapçalar un parell de rebel·lions armades contra la repressió ètnica i va ser escollit diverses vegades com a representant polític sense que el mateix exercir el càrrec. Va patir exili –als Estats Units– i persecucions de tota mena. 

El nacionalisme canadenc d’arrel anglòfila l’odiava a mort, de manera que va viure amb joia i satisfacció el judici farsa al qual va ser sotmès i la seua execució inapel·lable. Pel camí, Riel va protagonitzar algun episodi controvertit que el va perseguir la resta de la seua vida: va tenir una re· velació mística en la qual déu li encomanava alliberar el poble escollit. 

Amb una arquitectura de vinyetes repetitiva, amb una mirada de plans americans i distants, amb uns personatges expressius que freguen la caricatura i amb un ús impecable del blanc i el negre, Brown es reafirma com un autor de primer nivell. No només per la capacitat gràfica, que també, sinó per la composició narrativa de tota la història. 

Ben documentat, el còmic inclou pràcticament trenta pàgines de notes, bibliografia i referències onomàstiques on explica d’on ha tret cada detall i quines llicències s’ha permès amb l’objectiu de mi· llorar la novel·la. Brown condensa tota aquesta informació de manera magistral ja que prioritza l’acció al diàleg i a la veu en off del narrador. Louis Riel és, doncs, una obra molt més complexa del que aparenta