L’insecte brunzidor

A vegades imagino que existeix un insecte insidiós i invasiu a dins dels telèfons mòbils. Un insecte que no fibla, que no mossega, que ni tan sols provoca afeccions en la pell per simple contacte; un insecte de procediment inaudit perquè inocula el seu verí realitzant el típic brunzir d’insecte.

Si el mòbil es troba sobre una taula, el brunziment és sec i greu, com un trepanet en sordina. Si l’usuari el du a la butxaca, es percep suau i ofegat, a la manera del dit que aplicaria un massatge tènue en un braç o una cuixa.

Si en el moment de brunzir tenim el mòbil a la mà, en resultarà una tremolor intensa i peremptòria. Representa l’engany característic, tan estès en el regne natural, dels depredadors que adopten formes suggestives per atreure víctimes desprevingudes.Quan es percep el brunzir, hom ja ha begut oli.

Qualsevol cosa plaent que la víctima dugui de cap en el moment de l’atac serà anorreada. Els símptomes més freqüents són l’angoixa, una dispersió sobtada i l’automatisme inevitable de mirar la pantalla del mòbil.

Sovint, com a curiosíssima conseqüència, la ment s’obre a la perspectiva d’un futur carregat d’eventualitats, situacions compromeses i obligacions vàcues i castradores, encara que l’experiència real de l’individu, la immediatament anterior a l’atac, no hagués recollit res que l’inclinés a sentir-se d’aquesta manera. Altres víctimes encara més de plànyer associen l’atac brunzidor amb una forma de plaer que els aboca irremissiblement a l’addicció de ser fiblats.Com que les grans empreses de telecomunicacions, responsables directes de la introducció incauta de l’insecte als mòbils, s’han de promocionar amb la impostura de vetllar pel nostre benestar, van incorporar el mecanisme optatiu de paralitzar l’insecte i així evitar-ne el brunziment infecciós.

Amb una inconsciència desarmant, la major part de la població va optar inicialment per no activar aquest mecanisme; això ha generat episodis al·lucinatoris en els usuaris, perquè la identificació del seu organisme amb als atacs ha esdevingut tan absoluta que ara senten el brunzir fins i tot quan han activat el mecanisme de paralització i l’insecte no brunzeix. Amb un resultat desconcertant i paorós: queden simptomàtics, igualment infectats, per aquest brunzir imaginari.

Els qui havien manifestat addicció són els que pitjor ho porten. Per la meva banda, no conec cap mesura infal·lible per deslliurar-me de la presència de l’insecte.

Recomano llargues estades al camp, preferiblement a alta muntanya, on sé per experiència que el brunzir de l’insecte adopta una inflexió de nen malcriat i pot fer riure sense generar símptomes dolents, potser per l’enveja que li susciten els brunziments més transparents i innocus dels altres insectes, la remor de l’oratjol als pins, la xiuladissa del vent a la roca ancestral.