Un repàs del Black Friday

Han passat uns dies ja d’aquest ja més que instaurat Black Friday, tradició d’inici de període comercial, ja mirant a Nadal. Una festa que ha passat de ser d’un dia únic –divendres– a ser-ho d’una setmana, fins i tot superant el divendres i allargant tot el cap de setmana següent.

Les ofertes, diuen, són de bogeria, de grans descomptes, amb productes que, si se saben localitzar bé, es poden comprar a preus molt més econòmics del que trobaríem la resta de l’any. Cosa que, com veurem, no és certa.

L’any passat l’OCU, l’Organització de Consumidors i Usuaris, va publicar un estudi que deia que el 99% de les ofertes del Black Friday no eren reals. Que eren una estafa, vaja.

Que per fer-ho bé, per norma els comerços ho haurien de fer d’acord amb la llei, cosa que no passa almenys de forma generalitzada. Diu aital normativa del comerç que el preu de la rebaixa s’hauria de calcular sobre el preu més barat d’aquest article dels últims 30 dies.

És a dir, que si aquests dies hem comprat un telèfon mòbil amb un descompte del 50% és que el 100% del preu havia sigut el més econòmic dels darrers 30 dies. Diu l’OCU que pocs comerços, per no dir cap, respecten aquesta normativa.

Els usuaris de la xarxa són espavilats, i durant aquests dies revisen i comparen ofertes trencadores del Black Friday amb la resta de preus que ha tingut el mateix producte al llarg de l’any. Es pot fer utilitzant diversos portals i plataformes, tot i que la més coneguda és Verificador de Ofertas, on posant l’enllaç del producte rebaixat ens ofereix una gràfica amb totes les variacions de preu que ha tingut.

La gràfica resultant sol ser similar en la majoria de casos. Un preu regular al llarg de l’any, una pujada sobtada els dies previs a les grans ofertes, i finalment una baixada amb les ofertes que, ara sí, hem tingut a tots els aparadors durant aquests dies de Black Friday.

Aquesta és la realitat. Això no vol dir que hi hagi oportunitats, que comerços, sobretot dels que no controlen al mil·límetre els seus estocs –els més locals sobretot–, puguin aprofitar per fer calaix amb ofertes reals i vàlides i acontentar el seu públic amb honestedat.