Poesia visual de María Medem

POR CULPA DE UNA FLOR

Guió i dibuix: María Medem

Editorial: Blackie Books i Apa Apa (2023)

Format: 19x27 cm, cartoné, color, 336 pàgines

Preu: 34,9 €

El darrer còmic de María Medem és Por culpa de una flor, una obra que la consolida com una de les veus més solvents d’una nova generació d’autors –i sobretot autores- capitanejada per Ana Galvañ–, una fornada que sobretot han trobat en Apa Apa Còmics el segell ideal en el qual editar les seues propostes. Els lectors que busquin un còmic convencional és millor que s’abstinguin de llegir-lo.

Etiquedada de monumental i brillant, també podem afirmar que és críptica i poètica. Oblideu-vos de trobar una narrativa i una gràfica que puguem etiquetar de clàssica o tradicional.

Medem explica que va començar a pensar en l’encàrrec d’una història fanzinera curta, que no es va materialitzar, i ha acabat signant un llibre de més de tres-centes pàgines en què desenvolupa i expandeix la idea original: la solitud de qui viu en un espai-temps aïllat de la resta.

Una obra en què l’autora explora els límits del còmic treballant –hem de dir experimentant?– amb una varietat de recursos espectacular. Parlem de l’arquitectura de les pàgines, dels colors i dels textos.

Tot plegat per crear unes composicions de pàgina evocadores, surrealistes, deconstruïdes, intenses i oníriques. De les que amaguen alguna veritat. Com distingeix Miguel Morey a El orden de los acontecimientos (Alinza), hi ha les coses que són –els objectes, els fets– i les que coses que passen –els esdeveniments–; de manera que els primers són la veritat i els segons el sentit.

Els fets que narra Medem seguint un fil més o menys intuïtiu, és el d’una noia que viu sola en un poble abandonat, la qual rep la visita d’una altra xica nòmada poc després d’haver descobert, i haver-se obsessionat, amb una flor desconeguda fins aleshores. A partir d’aquí, les converses i les accions d’ambdues i la relació amb terceres persones recorda a les lògiques inquietants, simbòliques i desconcertants de David Lynch.

L’ample marge interpretatiu que tenim és un terreny fèrtil alhora que pantanós. Si ens hi endinsem amb predisposició i ganes d’experimentar noves sensacions, d’acceptar reptes narratius i rellegir-lo una, dues o les vegades que faci falta per trobar-hi significats satisfactoris, endavant.

Però també podem quedar-nos en una lectura més estètica, més contemplativa, més espiritual. Una lectura onanista que defuig les explicacions racionals i busca plaers sensorials.