Ruta a peu o en bici per les ribes de la Noguera Ribagorçana, al seu pas pel Pont de Suert

Al principi, el topònim era Suert a seques, que en aquella espècie de basc primitiu parlat antigament a les contrades pirinenques significa “pont”. A partir del segle XIII, el Pont de Suert, denominació redundant que vindria a significar “el pont del pont”.

Avui dia en plural, perquè el pont penjat medieval s’ha convertit en quatre.

Ara fa un parell d’anys, l’ajuntament de la capital de l’Alta Ribagorça promovia una nova ruta sota el feliç enunciat d’Els ponts del Pont, pensada com un trajecte no gaire llarg per ser cobert caminant o pedalant, cosa d’una hora en el primer cas, encara no la meitat en el segon, si bé susceptible de ser efectuat només per trossos o etapes, a conveniència.

Una forma amena i esportiva de descobrir el pinyol pintoresc de la vila i l’agradable entorn natural dels afores, a banda i banda del tram concret de la Noguera Ribagorçana que voreja el nucli urbà per ponent. L’itinerari discorre per les dues ribes i salva el cabal per qualsevol dels quatre ponts referits.

Han sigut emplaçats cinc acolorits plafons informatius amb mapa de situació i textos breus que expliquen si fa no fa tot això que he escrit fins aquí. Un dels quals just a les portes de l’oficina de turisme, a peu de carretera i davant mateix de la moderna església de l’Assumpció, de línies avantguardistes i campanar exempt, aixecada als seixanta a instàncies de la companyia hidroelèctrica Enher, segons projecte arquitectònic d’Eduardo Torroja.

Aquí és, un cop aparcat el vehicle, on pot iniciar-se l’excursió sobre dues soles o sobre dues rodes. Pel carrer de Sant Sebastià s’arriba a la gran plaça del Mercadal, la placeta Major i el porticat carrer Major, des d’on es davalla pel costat de l’antic palau abacial –avui arxiu de la comarca– i l’església romànica de Santa Maria, que acull un museu d’art sacre ribagorçà, fins a baix al pont vell o palanca amb estructura lateral i superior de barres de ferro, que mena per sobre del riu al barri d’Aragó.

Des d’allí, es pot continuar aigües amunt fins a la passarel·la del Roser (o més enllà, a les fonts del Portell i del Ronyó) i tornar per l’altre marge, o bé optar per seguir el sentit del corrent ran de la zona escolar fins a la passarel·la del camp de futbol i girar per la vora oposada cap a l’atractiu centre històric.

Baixant des de l’església nova cap a la plaça Major i el riu, el veterà hotel restaurant Can Costa és un lloc tradicional i acollidor per aturar-se a dinar o a sopar (i dormir), llevat dels diumenges, que fan festa. Menú de dos o tres plats i les postres, per 16 euros o bé 19.

Menjar casolà autèntic. Per exemple: d’entrant, sopa o suc de tomaca o amanida o entremesos; de primer, llenties amb verdures, crema de carabassa o arròs a la cubana; de principal, llom amb salsa de formatge, secret guisat, costelles de gall d’indi, llonganissa o lluç; per postres, fruita, crema catalana o de pinya, iogurt, llet quallada, mousse de xocolata i flams d’ou, de formatge, de cafè, de mató o de pannacotta.