MAKING OF
Salk i la poliomelitis
Dr Jones Edward Salk.
Una de les coses que més m’agraden d’escriure aquestes línies per a vostès (i ja anem cap als 8 anys) es poder parlar-los de tant en tant sobre els meus herois, que són molts i molt variats perquè son molts els gegants que han aportat el seu granet de sorra per portar-nos al món on som.
Avui els voldria escriure sobre la poliomielitis. A començaments del segle XX era considerada una amenaça global per a la Humanitat.
És una malaltia transmesa persona a persona i que provocava epidèmies devastadores que, en les formes greus, et paralitzava fins que no podies moure els músculs per respirar i en les menys greus deixava atròfies i seqüeles per a tota la vida. El patiment dels afectats i l’angoixa de familiars i personal sanitari era immensa.
És enmig d’aquella devastació que sorgeix un far en la foscor forjat per les mans del doctor Jonas Salk (1914-1995). Utilitzant una tècnica pionera, l’any 1954 Salk va portar a terme un assaig massiu d’una vacuna.
En un esforç immens, més d’1,8 milions de nens van ser vacunats i els resultats van ser increïblement efectius. A hores d’ara es considera una de les fites més importants de la història de la Medicina, comparable a l’erradicació de la verola, el descobriment dels antibiòtics o el trasplantament d’òrgans.
Però la grandesa de Salk no va radicar només en els seus assoliments científics, sinó també en la seva humanitat incomparable. Quan li van preguntar sobre com de ric es faria amb la vacuna, Salk és va mirar el periodista i va negar amb el cap: “No hi ha patent.
Potser creus que es pot patentar el sol?”La decisió desinteressada de no patentar, creient ferventment que era un regal per a la Humanitat, parla de la seva noblesa i el seu profund compromís amb el benestar de la societat i va permetre un ràpid desplegament de la vacuna amb produccions lliures per part de qualsevol amb la capacitat per fer-ho. En el nostre món individualista i deshumanitzat el seu nom brilla com una estrella inextingible, recordant-nos que, fins i tot en la foscor més profunda, la llum de l’esperança mai s’apaga.
