N'APPS I COLS
Vendre l’iris per criptomonedes
Regalen criptomonedes sobretot per cridar l'atenció de joves.
Va ser la notícia de fa uns dies. Cues en ciutats del món, com Barcelona, sobretot d’homes joves, per escanejar-se l’iris de l’ull a canvi de criptomonedes.
Expectativa i preocupació. Ho explicaré per parts.
En primer lloc: l’iris d’una persona és únic. És com l’empremta dactilar, que ens serveix per identificar-nos com a persones úniques.
Una forma d’identificació que encara no s’ha desenvolupat a nivell global, ja que l’accés o la identificació a través de l’iris l’hem vist sobretot en pel·lícules i ficció. No és una realitat.
Però podria ser-ho. De fet, la idea de Worldcoin, empresa que està darrere d’aquesta acció i darrer negoci de Sam Altman (OpenAI, ChatGPT) és convertir la identificació de l’iris com a estàndard mundial.
Un model global que identifiqui totes les persones del planeta, i no haguem d’anar amb carnets d’identitat i passaports pel món, models podríem dir que poc precisos –es poden manipular, intercanviar o poden no ser vàlids en altres països–. Si no, imagineu que heu de donar validesa a un carnet d’identificació que us entrega una persona de la Xina o de les Filipines.
En segon lloc: Worldcoin no compra l’iris de les persones. El que fan és una fotografia precisa i traslladen la informació del retrat en zeros i uns, en un codi que serà únic. I el guarden. Una transcripció de l’iris al digital. Tal com fem avui amb l’empremta dactilar del mòbil.
En tercer lloc: regalen criptomonedes. Per cridar l’atenció, sobretot de joves, i oferir alguna cosa a canvi, Worldcoin regala criptomonedes. Però no criptomonedes conegudes, sinó la seva pròpia, creada per a l’ocasió.
Que no té cap mena de valor, almenys de moment. La notícia que joves es deixen escanejar el seu a canvi de criptomonedes ens pot semblar que, per exemple, els que portem anys posant l’empremta dactilar en documents accedíssim a vendre-la per 5 euros.
Ho faríem? Segurament no. Segurament ningú.
És legal, el que fa Worldcoin? Sembla que si, malgrat que França i el Brasil de moment ho han prohibit, i a Espanya l’Agència Espanyola de Protecció de Dades ho comença a estudiar.
