Cap al bateig!

La porta més monumental de la vella catedral lleidatana i la millor conservada és la dels Fillols. Juntament amb la de l’Anunciat, són les que destaquen al costat sud de la Seu Vella.

Està al mig de la nau de l’Epístola i s’accedeix després de pujar una bona escalinata. És de mitjans del segle XIII i ha esdevingut el paradigma de les diverses portades romàniques que tantes esglésies llueixen en la franja oriental de la península Ibèrica; des de Cubells, Vilagrassa i Verdú fins a València, Cartagena i Baeza, des d’Agramunt i Vinaixa fins a la mateixa Osca; és la denominada Escola de Lleida, és a dir, el manteniment del gust pel romànic fins a les primeres dècades del segle XIV, per la contundent expressió que encara té aquest estil de manera tan tardana a la Seu de Lleida, quan encara no era Vella.

Aquesta formosa porta es coneix amb el nom de la dels Fillols, ja que era per on accedien els nounats en braços dels padrinets per rebre el baptisme a la primera capella que trobaven tot entrant al temple a l’esquerra.

La cerimònia de ruixar amb aigua beneïda el cap de les criatures es va fer de manera exclusiva durant molts anys a la principal església de la diòcesi, igual que el matrimoni, dos sagraments molt importants per a la comunitat cristiana. El curt recorregut que hi ha des de la porta fins al baptisteri era el més recomanat fins que el bateig esborrava el Pecat Original de l’ànima dels infants.

Probablement al sortir amb el nouvingut a la fe de Crist hi hauria les tradicionals celebracions festives que els padrinets, generosos i orgullosos del seu fillol, oferien sobretot a la concurrència infantil, acompanyat del pare i familiars, ja que la mare probablement encara no s’hauria recuperat del part que pocs dies abans havia tingut lloc.