En el fons, la dreta

Candela Sierra s’ha sumat, per mèrits propis, a la jove generació d’autores de còmic que estan aportant aires nous a l’art de les vinyetes a les nostres latituds. En pocs mesos ha publicat Lo sabes aunque no te lo he dicho (Astiberri) i Rotunda (Andana Gràfica), obra guanyadora del V Premi València de novel·la gràfica.

Aquest darrer s’ha publicat, com tots els Premis València, en versió catalana i castellana. Veurem si el nou govern liberal-feixista de la Generalitat Valenciana manté la convocatòria i l’edició catalana.

També veurem si deixen que obres com Rotunda poden guanyar o, com passa en una de les trames secundàries de la novel·la, tot queda en mans d’un poder polític corrupte i de clara vocació conservadora.

A través dels ulls de Brisa, una jove artista sense cartera de contactes que no està disposada a rendir-se, ens capbussem en una empresa especialitzada en el disseny de rotondes. L’elecció del negoci i les converses que es deriven dels projectes aporten un punt delirant, absolutament necessari per arrencar alguns somriure entre tanta ràbia continguda.

Sierra retrata la corrupció urbanística i la moral; la precarització del mercat de treball; el masclisme persistent en tots els àmbits de la vida social i la tendència al nepotisme i l’abús de poder inherents al sistema capitalista combinat amb una societat, la nostra, que no va superar certes lògiques del franquisme. Els negocis de veritat –amb diners públics, és clar– es fan entre despatxos polítics i reservats.

Mentrestant, els desgraciats que no tenim ni amics ni parents en aquesta xarxa de clientelisme desvergonyit maldarem per sobreviure en un mercat laboral que ens precipita a la precaritat amb una rapidesa que tensa les relacions i dinamita la solidaritat entre els desclassats.La capacitat dels qui estan ben posicionats per reubicar-se sense problemes en el sistema és flagrant, de manera que la lectura final és demolidora: l’individualisme ha fet fortuna en la classe treballadora i això és la garantia que necessiten els amos per mantenir el poder. Amb mirada de gènere, i sense renúncia a la de classe, Sierra fa un exercici de realisme brutal.