Els exclosos de totes les estadístiques

Sis de cada deu indigents tenen estudis secundaris i un els té universtaris. La dada és esbalaïdora en aquest relat sobre el fracàs col·lectiu que són les persones que no tenen res més que traumes i fantasmes. Bustos s’endinsa en el món de la indigència a Madrid i ho fa prou temps per fer-nos un esbós clarificador del panorama, però no suficient per aconseguir guanyar-se la confiança dels protagonistes i retratar-los en profunditat. La crònica ens deixa un regust agredolç: està molt ben escrit i té passatges brillants, però la sensació és que hi falta alguna cosa.