Descobreix la història amagada darrere d'un castell envoltat d'oliveres

Enmig d'un paisatge garriguenc dominat per oliveres, ametllers i cereals, s'alça majestuós el castell de la Floresta, un imponent edifici medieval que data del segle XIII. Aquesta fortificació, situada a tan sols quatre quilòmetres de les Borges Blanques, ha estat testimoni silent de la història de la comarca, passant per les mans de diverses famílies nobles al llarg dels segles.

A quatre quilòmetres de les Borges Blanques per l’LV-2012, en direcció a l’Espluga Calba, el poble de la Floresta rep el visitant amb la poderosa i altiva estampa del seu castell medieval, un conjunt arquitectònic esvelt, estret i allargassat que inclou l’església parroquial, sota l’advocació de sant Blai, erigint-se com a imprevist miratge de pedra clara enmig d’un terrer de secà dividit en petites parades de cereal, plantacions d’ametllers i sobretot d’oliveres, a banda d’alguna clapa boscosa als vessants o al capdamunt d’un turonet. L’original fortificació es disposa en perpendicular a la carretera, just a l’entrada del veïnat garriguenc, que compta amb poc més d’un centenar d’habitants fixos però apareix força endreçat als ulls del foraster, en particular les cases que llueixen polides façanes pètries, testimoni de la rica i prestigiosa tradició local de picapedrers.

L’edifici data del segle XIII i va pertànyer als Cardona i més tard als Medinaceli, senyors del castell d’Arbeca, que hi tenien una mena de segona residència per als seus lleures, entre d’altres els cinegètics. Posteriorment, passaria a mans de la família targarina Subies, coincidint amb la creació del marquesat de la Floresta.

Unes reformes a fons a la setzena centúria el convertirien en palau renaixentista, perdent bona part de l’aspecte guerrer i la funció defensiva en favor de la nova comesa en tant que habitatge nobiliari, força luxós per a l’època, si bé l’estructura conserva elements romànics i gòtics anteriors, com ara algunes finestres, els banquets denominats festejadors que les flanquegen per dins, focs a terra, els carreus encoixinats de la torre, els escuts heràldics dels portals o l’enteixinat del sostre. Si el monument impressiona bastant vist des de fora, l’interior presenta també un considerable interès.

Possibilitat de visites guiades, havent trucat abans al 659294542. També de passar-hi la nit –tota una experiència– en un allotjament turístic habilitat entre els seus murs.

Ara fa uns mesos, s’hi col·locaven una desena de codis QR per tal que el viatger encuriosit amb una mínima destresa digital s’hi pugui informar in situ de diversos aspectes de la singular construcció històrica que, per cert, dona nom a un excel·lent oli verge extra d’oliva arbequina distribuït en garrafes de dos litres, elaborat per la cooperativa Sant Isidre de les Borges. I entre forquilles, ganivets, culleretes, copes..

Malauradament tancat ja fa uns anys el restaurant del poble, per fer un bon àpat cal tornar a les Borges, i allà a l’entrada mateix la Masia les Garrigues és un local que sempre s’agraeix poder visitar per la solvència de l’oferta gastronòmica i el confort dels dos menjadors, el de menú diari, actualment a 15,50 euros, i el de la carta, amb suggestives opcions com a entrants, arrossos i pastes, peix i marisc amb salsa o a la brasa, igual que les carns, a més de postres delicioses. Atenció especial als “plats de la terra”: caragols a la llauna o a la gormanda, saltat de bolets, esqueixada de bacallà, escalivada o verdures a la graella.

Tot regat amb l’òptim oli comarcal.