Una vall oblidada al cor del Priorat, a una hora de Lleida
Explorant els racons secrets d'Ulldemolins, la Vall del Silenci que amaga meravelles geològiques i històriques
Vall del Silenci - LLUÏSA PLA
Al cor del Priorat, just després de travessar el límit de la demarcació lleidatana de les Garrigues, s'amaga una vall oblidada que ha estat rebatejada com la Vall del Silenci. Es tracta de la vall d'Ulldemolins, un indret que respira pau, tipisme i tradició, amb racons secrets que conviden al passeig i a la descoberta.
Un motiu força ben trobat, i en bona part justificat, això de Vall del Silenci, per la calma que es respira en tota aquella fondalada. Val la pena d’arribar-s’hi per escoltar els “sons del silenci”, com deia la cançó. I extasiar-se davant del panorama, també. Un festival geològic.
Al capdavall tampoc no és tan lluny. A una hora amb cotxe de Lleida, des d’on s’hi pot accedir per tres camins, similars en distància i durada.
Pujant per la Granadella i Bellaguarda. Anant a tombar per l’autopista fins a l’Albi i seguir cap al Vilosell i Vilanova de Prades.
Pel mig de les dues opcions esmentades, remuntant la vall Major fins a Juncosa i continuar uns pocs quilòmetres per una carretera no tan bona. En els tres supòsits, la primera imatge de la destinació prevista resulta espectacular.
Sigui davallant pels revolts de les Crestes de la Llena, sigui descendint des de Vilanova, la visió d’aquell territori reclòs i rebregat, d’una orografia altiva i rompuda, impressiona el que la contempla per primera vegada, si bé no deixa de causar un gran impacte a qui repeteix l’experiència, ni que sigui amb assiduïtat.
La vall d’Ulldemolins, rebatejada a efectes turístics amb el reclam de l’absència de soroll, es troba al sud-est de les Garrigues, just després de travessar el límit de la demarcació lleidatana, ja dins la comarca del Priorat.
Encaixonada entre la serra de la Llena i l’imponent Montsant, travessada pels riuets de Prades i del Teix, confluents al riu Montsant, que recorre els peus de la serralada pel vessant septentrional, obac i boscós. Arbres d’estampa i naturalesa soferta que s’arrapen al flanc rocallós de la muntanya sagrada dels antics anacoretes.
Profusió d’ermites perdudes per aquells cims, fondals i barrancades: Santa Magdalena, Sant Antoni, Sant Bartomeu del Fraguerau, Mare de Déu del Montsant.. Pretextos d’excursions bucòliques.
També el bell santuari del Loreto a l’entrada del nucli d’Ulldemolins, que s’alça dalt d’un turonet enmig de l’abrupta vallada. Una vileta que respira pau, tipisme i tradició, de racons secrets que conviden al passeig: el caseriu disposat sobre l’esquena d’ase al llarg del carrer Major que mena a l’evocadora placeta de davant de l’església renaixentista, amb elegant campanar un pèl inclinat, sens dubte el monument local més remarcable.
A part d’esmorzar un bunyol de vent o un pastisset farcit de cabell d’àngel a ca la Pepi i de dinar o sopar i potser dormir a la veterana fonda Toldrà, no es pot marxar d’Ulldemolins sense proveir-se d’algun bon producte local com oli o vi a l’agrobotiga de la cooperativa, oberta de dilluns a dijous entre 9 i 13, dissabtes matí i tarda, diumenges al matí.
D’aquest darrer, comercialitzat amb la marca Vins del Silenci, n’hi ha dues referències, a base de garnatxa: un de jove sota la curiosa marca SSSShhhhhhh..., molt original i apropiada a l’evocació silenciosa però difícil de demanar en botigues o restaurants, i el criança en fusta blanc o negre Les Pedrenyeres.
