El fruit de la tardor que arriba als nostres rebosts

Ja som a mitjans de novembre i els fruits autumnals arriben al nostre rebost. Un és el codony.

Fill del codonyer –Cydania oblonga–, rep el nom de la regió cretenca que el va donar a conèixer per tot el Mediterrani. Un arbre que des de temps immemorials s’ha plantat a tota la zona de l’antiga Grècia i del Caucas, on es creia que era símbol de fertilitat.

De fet, des d’antic molts matrimonis se celebraven en aquesta època de l’any perquè la núvia en mossegués el fruit i els futurs cònjuges tinguessin una enorme progènie.

També era molt estimat per la fusta, ja que les seves branques tendres són molt elàstiques i s’estimava emprar-lo molt més que el vímet. D’aquí que el seu nom en castellà vingui de l’arrel mimbre, com passa amb el diminitiu mimbrillo.

Ara ja sabeu el nom de l’origen castellà. Tradicionalment als països catalans l’ús que se’n dona és en dolços. I si fa uns dies ens menjàvem els panellets de codonyat, ara segur que algun amic de pagès ens en durà de fet a casa. El codonyat funciona molt bé en amanides o com a postres acompanyat de formatge.

El codony és semblant a una pera o una poma de mida grossa i d’un color groc pàl·lid tirant a verd.

La pell és coberta d’un vellut que que es desprèn fàcilment en raspallar-lo amb un drap una mica humit. Hi ha algunes varietats que es pelen i es poden menjar crues, però la millor manera de degustar-lo és cuinant-lo.

La més coneguda i popular és el codonyat, que és més complicat de fer del que sembla.

A cada casa tenim els nostres trucs i manies, que inclouen quina és la proporció de sucre que utilitzem. El Corpus Culinari Català diu que s’ha de tallar a trossos i bullir-los durant vint minuts.

Després s’han de colar i posar en una cassola. El receptari proposa 800 grams de sucre per cada quilogram d’aquesta polpa.

S’ha de coure tot a foc lent fins que la mescla tingui un color vermellós. Això acostuma a ser passats 40-60 minuts.

A partir d’aquí hi ha qui el tritura i també hi ha qui ho deixa refredar directament en terrines fins que ja es pugui conservar en fred. Com podeu imaginar per les quantitats de sucre el codony es pot menjar durant un any ben bo si el conserveu en un lloc fresc i sec.

L’altra elaboració (més comuna a les comarques de muntanya) és l’allioli de codony.

Un plat per a vegans i per aquells ovoal·lèrgics o que els fa por cuinar amb ous crus. La recepta també és depenent de cada casa, però un cop cuinats els codonys (hi ha qui els pela i qui només els renta), se’n neteja tota la pell i amb la polpa cuinada i en fred, s’hi pica l’all al morter, s’hi posa el codony bullit i amb un bon oli s’hi va lligant l’allioli al raig.

Delícia per sucar-hi pa directament o fer plats amb allioli com un bon bacallà a la muselina o la colomina. No obstant, amb el codony es poden fer farcits per a pastissos o cremes que lliguen molt bé amb salaons.També podem fer una deliciosa coca de codony o un tatin.

El codony és una fruita de tardor barata i deliciosa que farà caliu i donarà joc a la cuina d’hivern que és a punt d’arribar. Descobriu-lo!