Descobreix l'encant ocult d'un poblet medieval encastellat a la Segarra

Enlairat sobre un turó d’uns cinc-cents metres d’altitud, el poblet segarrenc de Talteüll, al municipi de Massoteres, pròxim ja a la vall del Llobregós, se situa al final d’un trencall de només un quilòmetre de la C-75 de Guissona a Solsona. Una carretereta ascendent i amb revolts que tan bon punt arriba a les primeres cases del petit veïnat es va estrenyent (però no prou perquè no hi passi un cotxe de mides normals, tot i que en algun tram més compromès cal parar compte) i descriu mig tomb sencer al nucli, fins a desembocar a la placeta-mirador on es pot aparcar, a més de gaudir de les vistes, a un cantó i l’altre.

Perquè aquest espai remodelat fa poc més d’un decenni, instal·lant-hi una barana tot al llarg i bancs de fusta, a banda de plantar-hi plataners i un cartell informatiu, ofereix al·licients visuals en les dues direccions oposades.

Cap a fora, el paisatge rural d’aquells secans segarrencs en què les parades de cereal s’alternen amb els blanquinosos serrats propis de la zona, continuació de les muntanyes de sal de Cardona.

Cap a dins, l’església romànica de Sant Pere, exemplar arquitectònic singular, desconcertant, l’estructura del qual no permet dilucidar amb exactitud on cau la part davantera i on la posterior.

Bastit a les acaballes del segle XI, coetani de l’antic castell local, propietat a principis del XIII de Galceran de Pinós, i del qual resten un tros de torre i alguns panys de muralla, l’edifici religiós seria objecte d’una reforma al XIV, motiu de la seva disposició actual que costa bastant d’entendre. Una asimetria confusa que no va en detriment de la seva bellesa, sinó que en tot cas n’incrementa l’interès.

Convé circumval·lar el temple, en fort pendent. On hi hauria d’haver la façana, no s’hi veu cap porta, només dues finestres i una espadanya amb dues campanes.

En canvi, al darrere, la porteta d’entrada–arc de mig punt amb dovelles, sobre quatre esglaons– ocupa el lloc d’un absis inexistent, vora dos que corresponen a dues naus interiors cobertes amb volta de canó. Desiguals, decorats amb arcuacions llombardes, atreuen l’atenció del visitant.

No és estrany que els bancs de la plaça estiguin encarats al peculiar monument i no al panorama campestre.

A només un quilòmetre del trencall de Talteüll per la C-75 en direcció a Guissona, es pot esmorzar fort o dinar i sopar també a discreció, a preus molt assequibles, a l’extens menjador panoràmic envoltat de vidrieres de BonÀrea, que compta amb un pich & putt o petit camp de golf annex.

Abans o després de l’àpat, l’oportunitat de tirar unes quantes pilotetes tractant d’encertar els forats. Sistema de bufet lliure d’autoservei a base de plats familiars i senzills com macarrons, canelons, faves a la catalana, mandonguilles amb salsa i tota mena de carns o embotits a la planxa, cuinats per un mateix.

Esmorzars cada dia: 4,50 euros. Dinars i sopars: feiners a 7, caps de setmana a 9.

Menors de 4 anys, gratis.