Al peu del canó

Situat a uns 40 quilòmetres de Lleida, al poble de Fulleda s’hi arriba per la LV-2012, que es desvia a les Borges de la carretera de Tarragona, travessant la Floresta, els Omellons i l’Espluga Calba, amb un darrer tram estret i ascendent, perquè Fulleda és gairebé un municipi de muntanya, a quasi 600 metres d’altitud, com demostra el paisatge boscós i una mica feréstec que envolta aquell nucli aturonat d’una vuitantena de veïns.

Antany havien sigut bastants més, bona colla dels quals dedicats a la curiosa indústria –bé, aleshores més aviat artesania– de la fabricació de porrons, tal com confirmava la dita: “I per bons porrons, Fulleda...”.

Amb la desaparició d’aquell estri tradicional català de les taules, el negoci es va perdre, si bé en resta algun testimoni, com la casa amb un forn de llenya al pati per fondre el vidre, més tard reaprofitat per coure-hi pa, visible al final del carrer Major. Un altre forn comunal, també en desús, vora l’ajuntament, ha sigut reconvertit en biblioteca: del caliu de les brases al caliu dels llibres.

L’edificació més remarcable és l’església parroquial de Santa Maria, curiós exemplar romànic bastit al segle XIII, que llueix una portalada barroca sobreafegida a la divuitena centúria i una espectacular espadanya doble amb dues campanes desiguals de mida i sonoritat. La porta original del temple, a hores d’ara cegada, en un cantó de la nau, dona a la plaça Vella.

Per contra, la nova s’obre cap a la plaça Major, un espai amb la part central decorada per la Santa Creu vermella de l’escut local feta amb rajoletes. A l’altre costat, un jardinet amb fonteta i bancs per seure que segons una placa de ceràmica respon al poètic nom de Bell racó.

A la part baixa, ran de la sortida en direcció a Tarrés i prop de la Cooperativa del Camp on s’ha preservat l’antic molí d’oli, amb la maquinària original, crida l’atenció un monument que representa una dona de bronze a punt d’encendre la metxa d’un canó. Es tracta de la cèlebre Agustina de Aragón, en realitat Agustina Saragossa Domènech, filla de fulledencs, que va combatre a canonades les tropes napoleòniques durant el setge de la ciutat del seu mateix cognom, un cas claríssim de predestinació.

A Fulleda ja fa temps que no s’hi fan porrons, però sí que fa una dècada i mitja que hi tornen a elaborar vi.

Un vi paradoxalment prou bo per degustar-lo millor en una copa que no pas amb porró, ja se’m perdonarà l’anatema contra la cultura tradicional. El celler Matallonga, de la família Penella-Xifré, aprofita el raïm collit en terrenys calcaris a l’altitud referida abans de quasi 600 metres, conreats ecològicament, per obtenir-ne uns líquids rodons i expressius, de noms singulars i etiquetes llampants: Escorça, Vi del Banya, Maixant, Rosat M, Selecció, K-tharsis, Saüc i Quatre Dimonis.

Organitzen visites amb tast de vins i possible degustació d’aliments de proximitat entre les botes o enmig de les vinyes.