Pavvla: “Em feia vergonya ensenyar les meves cançons perquè eren el meu diari”

La música de la Pavvla no és per compartir. Almenys, la primera vegada que un escolta els seus temes solament pot fer això: escoltar. El proper 18 de febrer, la Paula Jornet, a qui hauran vist a ‘La Riera’ com l’Ariadna, néta de la Mercè, porta el seu món íntim que sona a folk amb traces d’electrònica i rock a l’escenari del Cafè del Teatre. Una oportunitat per escoltar en directe ‘Creatures’ (Luup Records), 10 temes que són experiències sensorials. Dolces carícies que no els han de fer acomodar-se. Avisem que algunes porten verí. Fa un any que ha publicat el seu primer disc i al març pujarà a l’escenari d’un dels festivals més importants a nivell internacional. El festival de les arts SXSW d’Austin, Texas. Com es viu aquesta ascenció a la velocitat de la llum?

Amb por. Anar a l’SXSW era una de les meves il·lusions i comptava a ser-hi algun dia però no ja. Quan m’ho va dir la mànager de Luup Records estava a punt de fer un bolo i em vaig posar nerviosa. Després ho he anat paint.

Aquest primer disc és ‘Creatures’, un treball de 10 cançons que parteixen del folk més íntim i evolucionen amb l’electrònica i el rock. Això és Pavvla ara, però com va començar la seva relació amb la música?

El meu pare és pianista i compositor i la mare també toca el piano. La música sempre ha estat present a la meva vida, però quan vaig escollir extraescolar vaig fer teatre. La crida de la música va venir cap als 15 anys. Vaig passar una adolescència difícil i compondre cançons era la meva teràpia. Era quelcom meu, íntim i ho portava en secret. Ni els meus pares ni els meus amics tenien ni idea que jo feia cançons i cantava. Jo sempre dic que no he escrit mai un diari personal però en el seu lloc sempre he escrit cançons del que em passava. Per això em costava tant compartir-ho.

Però va obrir un canal de YouTube...

Penjava música a SoundCloud sota un pseudònim i al YouTube posava vídeos de tot, però no va ser fins més tard que em vaig obrir. Va ser al batxillerat artístic, que un dia havíem de fer un exercici a classe i vaig confessar que tocava piano i guitarra i cantava les meves cançons. Ells van ser el meu primer públic i em va ajudar a seguir endavant.

La seva discogràfica la va fitxar al YouTube. S’imaginava que podria passar?

No. Quan em van enviar un mail per fitxar-me a Luup Records jo estava estudiant composició a Brighton, on vaig viure un any. I vam gravar els temes

Young

i

Skin

durant una visita a Catalunya.

Per què canta en anglès?

Perquè és la llengua amb què he escoltat sempre la música i amb la qual componc. No tradueixo, em surt natural compondre en anglès.

Un dels seus trets característics és que ofereix un espectacle rodó en què música, lletra i expressió són un tot. Aplica els seus coneixements d’interpretació a dalt de l’escenari?

Encara que pugui semblar contradictori, m’ajuden a distanciar-me de les emocions que expresso, que les he sentit i són meves. El que m’ha sorprès és que aquelles cançons que em costava compartir perquè formaven part de la meva intimitat, un cop les hem treballat per a l’àlbum ja deixen de ser meves. És com si les hagués escrit una altra Paula i jo les interpreto. Em surt natural i ja m’està bé, si no patiria molt cantant-les.

Com ens hem d’imaginar el procés creatiu de les seves cançons?

A vegades em ve la música, o un tros de melodia o potser un vers. Tot és molt instintiu, no creo d’una manera tècnica, em deixo guiar per la intuïció i l’emoció i expresso el que em fa sentir el que creo.

Prepara nou disc. Seguirà la línia personal de

Pavvla

?

Ara quan compo ho faig pensant en el grup, no tant en mi. Segurament sonarà diferent o no, potser no em reconec i torno al principi [riu].