SEGRE

ENTREVISTA

"A l'Alcorà no hi diu que les dones s'han de tapar, diu que han de ser discretes"

És directa, parla sense embuts per desmuntar tòpics i falsos mites, siguin sobre el vestir, el Ramadà o el paradís. No ho fa des de la fe, senzillament cita les fonts i busca, sempre, contrastar les dades per fer una composició al més científica possible. Dolors Bramon va néixer a Banyoles el 1943 i ha bastit una sòlida carrera com a filòloga, historiadora i experta en judaisme i l’islam. És professora a la UB i ha publicat nombrosos articles i llibres sobre el món islàmic, a banda d’una divulgadora amena i amb la dosi exacta d’ironia.

Publicado por

Creado:

Actualizado:

Explica, mig seriosament i mig en broma, que la seua gira com a experta en món islàmic fora de les aules universitàries va començar amb l’atac a les Torres Bessones, “quan els mitjans de comunicació buscaven desesperadament algú que pogués parlar amb una certa autoritat sobre una realitat de la qual no en sabien res i que, de cop i volta, era una qüestió de primer ordre”.

La religió musulmana és la segona amb més creients a Catalunya després del cristianisme. Continua sent de les poques persones amb autoritat contrastada per parlar del món islàmic?

Hi ha més gent que podria fer-ho, la qüestió és des de quina perspectiva. Jo animo les meues alumnes, sobretot les que són musulmanes, a sortir als mitjans per explicar l’islam. Els fa por o tenen vergonya, però sé que l’explicarien des de la raó. A banda dels que són musulmans perquè era la religió en la quan han estat educats, a Catalunya també hi ha molts conversos. Però en general no són gaire recomanables perquè tenen la fe del convers i creuen que tot són flors i violes. És gent que fa una lectura molt poc crítica.

Vostè també és una autoritat entre la comunitat islàmica?

He parlat entre molts grups de musulmans, fins i tot dins de mesquites, i he trobat intermediaris de tota mena. El que no s’atreveixen a negar-me és que sé de què parlo.

La prohibició del vel és un tema delicat. A França ha generat un cert moviment de defensa, de reivindicació

Alguns alcaldes i empresaris del sector de la fruita s’han posat en contacte amb vostè quan el Ramadà ha caigut en plena campanya i la seua interpretació ha generat problemes.

El Ramadà és un període d’abstinència de sol a sol i a l’Alcorà diu que la primera obligació de tot musulmà és conservar la vida, i els immigrants han vingut fins aquí per guanyar-se-la. El Ramadà el poden recuperar un altre dia, el diumenge, per exemple. Quan les dones tenen la regla es consideren impures per al Ramadà i aquells tres o quatre dies els han de recuperar; totes ho fan a l’hivern perquè el dia és més curt. Un imam de Lleida deia que per compensar el dia perdut s’havien d’alimentar 70 pobres. Aquesta quantitat és inviable per a gent amb pocs recursos, això era una manera de no donar-los alternatives. L’Alcorà diu que si pots fer abstinència has d’alimentar-ne un que el faci per a tu i després recuperar el dia. Això és viable.

Aleshores, d’on surten aquestes lectures tan restrictives de les sagrades escriptures?

L’Alcorà està escrit en àrab antic, per això el llegeixen en traduccions i interpretacions que, com passa amb la Bíblia, són més o menys fidels o interessades. El problema és que els darrers anys s’estan popularitzant, o cada vegada hi ha més presència de les traduccions finançades pel petroislam: molt retrògrades i conservadores.

Són les que imposen el vel a les dones i, fins i tot, el burca?

Sobre el vestir també hi ha molta confusió. L’Alcorà no diu res que les dones s’han de tapar, diu que han de ser discretes. Si unes volen portar un mocador al cap per tapar-se els cabells a mi m’és igual, però dur vel i pintar-se no és precisament una combinació gaire discreta, per exemple. El burca és una imposició que no té res a veure amb l’islam, encara que es faci servir la religió com a excusa. Jo hi estic en contra, per una banda és contradictori amb la seua fe i per una altra hi ha una qüestió de seguretat ciutadana.

Amb el tema del vestir, fins a cert punt, també hi ha una defensa de la identitat. Tot sovint els immigrants mantenen les tradicions amb més intensitat que els que s’han quedat a casa.

Absolutament. Quan vaig viure a Madrid m’acostava al Retiro a ballar sardanes. Jo, que a Banyoles no les havia ballat mai! La prohibició del vel és un tema delicat. A França ha generat un cert moviment de defensa, de reivindicació.

Fins a quin punt també s’imposa aquesta visió sobre el conjunt de la comunitat?

A la facultat tinc alumnes musulmanes que no sé que ho són fins que hi parlo. D’entrada, no ho diries. Al món hi ha 1.500 milions de musulmans, els que van tapats són una ínfima minoria.

A Cervera una part de la comunitat musulmana va demanar horaris separats per a les seues dones. Què s’ha de fer en aquestes situacions?

Si aquí les piscines són públiques hi ha de poder anar tothom i no s’han de segregar. Si no hi volen anar perquè hi ha nens o homes no se les pot obligar. Penso que se les ha d’intentar convèncer que banyar-se en un lloc públic amb gent de totes edats i sexes, és el més normal al nostre país. Ara viuen aquí i aquests són els nostres costums.

La dreta europea, històricament reactiva a l’alliberament i la igualtat de la dona, ho critica en nom d’aquests mateixos valors; i l’esquerra, per contra, es troba atrapada entre diferents lectures del feminisme i el respecte a la diversitat cultural.

Hi ha molt desconeixement sobre l’islam.

Per això és important desmuntar tòpics i combatre prejudicis.

Aquesta és la meua feina fora de les aules i no em cansaré de fer-la. És una religió i, com a tal, té seguidors més o menys tancats, progressistes, ortodoxos o interessats. Avui en dia hi ha un moviment molt minoritari, que alhora és molt potent, s’excusa en l’islam per imposar el seu terror. És una contradicció, l’Alcorà diu que no es poden enderrocar edificis, matar nens, malalts o vells, per exemple.

Estat Islàmic ni són un estat ni són islamistes: ha de quedar clar que són uns terroristes

El cristianisme també condemna el fet de matar i en nom de Déu s’han fet autèntiques barbaritats al llarg de la història.

Vivim en una època en la qual la cultura laica occidental és més moderna i està més desenvolupada. Però a l’edat mitjana era el món àrab el que es caracteritzava per ser una civilització més oberta al món, era culta i avançada. En tots els sentits eren molt més moderns,

Aquests no serien atributs que poguéssim posar a l’anomenat Estat Islàmic.

Aquesta gent són uns terroristes, i ha de quedar ben clar que ni són un estat ni són islàmics. Fan una lectura absolutament falsa de l’Alcorà. Als territoris que dominen, tal i com fan altres governs abusius del món àrab, s’excusen en la Xaria, la seua pretesa llei islàmica, per imposar un discurs integrista, bàrbar, patriarcal i manipulador.

Sempre els quedaran les 72 verges que els esperen al paradís.

Una altra mentida, encara que amb això hi han jugat diferents confessions. És molt divertit veure com han anat elaborant i perfeccionant les promeses o amenaces del paradís o l’infern al llarg de la història per atreure fidels.

tracking