Ferran Aixalà: “Tot va començar com una broma, i sumem 15 anys i hem gravat quatre discos”

Els espera un estiu atapeït de bolos. Els lleidatans Pastorets Rock celebren els 15è aniversari en un moment molt dolç. I això que tot va començar com una broma. Tenen quatre discos i un directe tan potent que va fer quedar a la canalització del Segre milers de persones que havien participat en l’acte reivindicatiu de l’11 de Setembre a Lleida malgrat el cansament i la calor. En parlem amb Ferran Aixalà, cantant i ànima del grup. Un actor, pallasso vocacional, que també fa de guionista d’ L’agenda de Ferran Aixalà treu fum. “Visc al cotxe”, confessa. És guionista d’

El foraster

, fa d’animador de públic a programes com

Ahora caigo

, canta a Pastorets Rock, participa en campanyes de teatre escolar... i encara té temps d’escriure al Twitter. De fet, va ser piulant com li van sortir les feines de la tele. Perquè ell era un

tweetstar

amb el seu alter ego

@Neil_YoungOne,

compte que va eliminar quan tenia 18.500 seguidors.

Va trobar feina a Twitter?

Doncs sí! Les feines de la tele em van sortir a través de Twitter. Que entrés de guionista a

El gran dictat

va ser una aposta d’Òscar Dalmau, que em seguia. Després també em vaig convertir en animador de públic del programa. I amb

va passar més o menys el mateix. Quan Quim Masferrer tenia en escena

El xarlatan

va convidar al Teatre Capitol vint tuitaires que seguia, i un d’ells era @Neil_YoungOne. Vam seguir en contacte i un bon dia em van oferir fer de guionista d’

. A banda, em van anar sortint feines d’animador de públic:

Oh happy day,

...

I què fa un animador de públic?

Jo també m’ho preguntava quan em van oferir ser-ho [riu]. És que és una figura necessària, perquè a la tele les gravacions es fan molt llargues i algú ha d’estar pel públic, explicar-li per què s’ha aturat el programa, fer-lo riure si està ensopit... Quan feia el curs de clown vaig aprendre que qualsevol recurs és bo. I és cert. L’humor és com el jazz: has de saber improvisar.

ha estat un dels grans èxits televisius dels darrers temps. Com es cuina cada capítol?

És fantàstic formar-ne part. És un retrat del paisatge humà del país a partir de personatges anònims de pobles de menys de mil habitants. Hi ha molt humor però també molta emoció. Un equilibri perfecte i gens forçat. El secret és l’empatia de Quim Masferrer. I el respecte. Si després de gravar-lo algú se’n desdiu i no vol sortir al programa, per més graciós que hagi estat, s’elimina.

El tempta posar-se a l’altra banda de la pantalla ara que coneix la tele per dins?

Estic picant molta pedra. M’agradaria, la veritat. És diferent escriure per als altres que fer-ho per a tu. Has de tenir molt present qui dirà els teus acudits, perquè el ritme és bàsic perquè funcionin.

Han celebrat amb un multitudinari concert a la festa major de Lleida els 15 anys de Pastorets Rock. Costa de creure que comencés com una broma.

Una amiga nostra organitzava un concert del Correllengua al Guinardó i va caure un grup del cartell quan ja ho tenia tot a punt. Estava desesperada. “Vosaltres sou monitors de colònies, sabeu tocar la guitarra... us atreviríeu a fer alguna cosa?” Li vam dir que sí per fer-li un favor. Vam decidir versionar cançons tradicionals i convertir-les amb ska, funky... I per acabar-ho d’arrodonir vam aprofitar el vestuari dels Pastorets que havíem fet a la parròquia. Va ser un èxit contra pronòstic. A la festa major alternativa de Manresa del 2004 va ser l’explosió. Vam fer un concert brutal. A l’acabar, un representant es va oferir a portar-nos.

L’11 de Setembre van fer vibrar la canalització.

Mai no li podrem agrair prou al Jordi Calvís, de l’ANC. Actuar per a tants milers de persones és una sensació increïble. Ens agrada fer bandera de Ponent i més fer-ho amb l’himne de Lo Pardal Roquer,

Sóc de l’oest

. David Esterri és un crack. Un gran músic.