Eva Lega: “Lleida és molt més que els tòpics que s'han creat sobre la fruita, els caragols i la boira”

D’un temps ençà no és del tot estrany trobar parelles de visitants passavolants que es passegen pels rodals de l’IEI, la plaça Paeria o el Turó de la Seu Vella amb un plànol de la ciutat a la mà. Eva Lega és una de les poques persones acreditades per Turisme de Lleida per fer visites guiades i rutes temàtiques que permeten descobrir la ciutat, la seua història i alguns secrets. Quedem a la porta del Roser, avui reconvertit en Parador Nacional, i ens passegem per alguns dels carrers i edificis més emblemàtics de la ciutat. Lleida no surt als mapes com un destí preferent dels operadors turístics, tot i que amb les xifres a la mà en venen més dels que sembla. Tant si arriben amb un viatge organitzat com si ho fan per lliure, molts visitants descobreixen la ciutat de la mà de gent experta que l’ensenya i explica. Eva Lega, llicendiada en Humanitats i postgraduada en gestió cultural, és una de les poques lleidatanes que col·laboren amb Turisme de Lleida fent visites guiades. Segons aquest organisme, l’any passat més de 10.000 persones van descobrir la ciutat a través d’algunes de les rutes programades.

A Barcelona van haver de posar ordre per intentar evitar l’intrusisme laboral i a Lleida molta gent no sap ni que hi ha guies.

A dia d’avui n’hi ha pràcitament a tot arreu on hi ha espais singulars i visitables amb prou història al darrere. Hi ha molta gent a qui agrada poder descobrir una ciutat o un museu a través de persones que els coneixem i els estimem. A Lleida no tenim el problema de Barcelona, som poca gent i treballem i ens coordinem amb Turisme de Lleida en lloc de competir entre nosaltres.

Quin és el visitant prototípic de la ciutat?

En termes generals és complicat, perquè els que no passen per les notres rutes nosaltres no els detectem. Les visites guiades fora dels horaris convinguts amb Turisme acostumen a ser grups relativament grans. Sovint viatges organitzats d’escolars, associacions o jubilats que passen per la ciutat i tenen un programa tancat.

Amb quina idea s’acosten a la ciutat?

Generalment amb molt desconeixement i un cert interès. Lleida és molt més que els tòpics que s’han creat sobre la fruita, els caragols i la boira. En part la nostra feina és superar-los.

Una ciutat que ha patit molt i que no conserva, a diferència de moltes altres, un centre històric que parli per si sol.

Visitar Lleida sense referències la fa més estranya. Hem patit una dotzena de setges i això ha deixat una empremta a la ciutat. S’ha perdut molt patrimoni i això fa que sigui més complicat explicar-la. També és cert que aleshores es fa més necessari descobrir-la acompanyat d’algú com nosaltres. Hem sigut una ciutat romana, àrab i, a partir de la conquesta de Ramon Berenguer IV, una ciutat medieval. El Museu de Lleida ens permet fer-hi una molt bona aproximació.

Hi ha les rutes que ressegueixen el patrimoni històric i les que busquen altres perspectives.

Entre totes n’oferim diverses. Jo en faig una de llegendes i una altra de la vida quotidiana durant l’edat mitjana. En totes se centra la mirada en la gent de la ciutat.

A voltes sembla que l’autoestima no sigui un valor de la gent de la ciutat. Tot i viure-hi, la coneixem?

Sabem on són els carrers i les botigues, on és l’escola dels fills i on viu la família i els amics. La coneixem per allò que ens és imprescindible per al dia a dia, que potser és el més important, però molta gent em temo que no coneix gaire la nostra història. No és culpa de ningú, o potser ho és de tots, però això fa encara més necessari protegir-la, posar-la en valor i difondre-la.

Sempre des d’una mirada històrica?

No té per què. Tant des dels professionals que ens hi dediquem com des de la mateixa ciutadania, hem de saber posar-la en valor amb diferents perspectives.