Rosa Palau: “Si no fos pel voluntariat, hi hauria moltes necessitats socials per cobrir”

Més coneguda per la seua lluita sindical arran del tancament de la Lear de Cervera i el seu pas per la secretaria de la UGT, Rosa Palau és la nova veu de la Federació Catalana del Voluntariat a Lleida. Amb el seu compromís desinteressat, les persones que participen d’entitats socials cobreixen els dèficits del sistema respecte els més desfavorits. Amb una quarantena d’associacions afiliades, la federació vol fer visible el voluntariat social amb una fira d’entitats el proper dia 29 a Lleida, davant de la Catedral. Quedem a la seu de la Federació a Lleida un divendres al matí. Rosa Palau fa pocs mesos que és la nova presidenta de la Federació Catalana del Voluntariat a Lleida. Fa anys que col·labora amb l’Associació Down Lleida i ara ha assumit aquest nou repte.

Quins són els seus objectius de la fira?

La federació és una eina al servei de les associacions que hi participen per agrupar esforços, i el nostre objectiu és donar-los el màxim de suport en allò que necessiten. Les entitats fan feines imprescindibles i cadascuna treballa en àmbits molt diferents. L’objectiu de la fira, que ja fa uns quants anys que s’organitza, és acostar-nos al màxim de gent possible i atreure persones que mai no han participat de cap voluntariat per animar-les a fer aquest pas endavant, a comprometre’s amb alguna de les entitats federades.

Com són les persones voluntàries de Lleida.

En general som gent que passem dels cinquanta i que, alliberats d’altres responsabilitats laborals o familiars, pensem que cal donar un cop de mà a qui més ho necessita. Tampoc m’equivocaria si digués que som més dones que no pas homes. És per això que hem d’aconseguir atreure gent més jove, amb una energia diferent i noves perspectives.

És complicat arribar-hi?

Sí, però no ens rendirem. Aquest any passat l’associació Alba de Tàrrega va ser reconeguda per la Generalitat per haver ideat una aplicació de mòbil que permet saber on i quan fan falta voluntaris al nostre entorn. Nosaltres podem tenir mòbil, però els qui realment el tenen integrat a la seua vida són els joves. Aquesta aplicació esperem que ens permeti arribar a més gent.

A què es compromet una persona que es fa voluntària social?

Al que pugui. Una de les premisses del voluntariat és que la gent ha de donar allò que està disposat a compartir i no s’ha de veure forçada a res. És el mateix dia a dia el que fa que la gent voluntària s’impliqui més o menys. A vegades tenim la idea que ser voluntari és un sacrifici i això no és ben bé així. És un acte de generositat, però també una manera de rebre i enriquir-se com a persona. A vegades hi ha actes senzills que a nosaltres ens sembla que no són res, com escoltar algú mentre fas un cafè, i molta gent ho pot necessitar i agrair profundament.

Què passaria si en lloc de créixer el voluntariat desaparegués?

Seria una catàstrofe social. Molta gent quedaria definitivament marginada de la societat. Malauradament els polítics només es recorden de nosaltres quan vénen les eleccions, però a l’hora de la veritat no rebem el suport necessari per fer la nostra feina en bones condicions. Si no fos pel voluntariat hi hauria moltes necessitats socials per cobrir.

Falta cultura del voluntariat a casa nostra?

Aquesta és un pregunta complicada. Si ens comparem amb països del nord d’Europa potser sí que la nostra és una mica més dèbil, però a Lleida som entre 4 i 5.000 persones que col·laborem de manera voluntària amb entitats socials, i això és molta gent.

Quines són les que ho passen més malament?

Les petites, les que donen suport a gent que pateix situacions poc conegudes i treballen en entorns socials més despoblats. Les que tenen menys visibilitat.