Raquel Riba: “Algun dia Lola Vendetta canalitzarà la ràbia sense empunyar la katana”

Quan el CaixaForum de Lleida va anunciar la conferència de Raquel Riba Rossi es van esgotar les entrades en tres hores. Quedem una estona abans per parlar del procés creatiu de Lola Vendetta.

−Lola Vendetta comença al metro de Barcelona.

El detonant és un dia que un senyor se m’insinua i m’indigno; vaig dibuixar una noia amb una katana que li tallava el cap. Lola Vendetta feia la seua pròpia justícia. Necessitava canalitzar la ràbia.

−A què es dedicava aleshores?

Feia d’hostessa per poder sobreviure, una feina que també em feia pensar i em generava contradiccions. Al meu voltant passaven coses que no m’agradaven i les vaig començar a canalitzar cap al dibuix.

−Era feminista i no ho sabia?

Sí, encara que aleshores tot era molt intuïtiu, no tenia formació política. Un dia vaig llegir un article que parlava de mi com “la nova il·lustradora feminista”. Aleshores vaig començar a llegir i em vaig adonar que sí, que suposo que es podia dir que ho era.

−Mentre Lola Vendetta es podria definir com una feminista que ha decidit canalitzar la ràbia contra les injustícies a través de la violència, al darrere del projecte també hi ha una proposta molt zen: la Re-evolució femenina.

És un projecte pensat perquè les dones recuperin l’autoestima a partir de valorar tot allò que històricament ha estat menystingut socialment perquè eren actituds o sentiments femenins. El patriarcat ha donat valor i ha potenciat actituds com la competitivitat i l’agressivitat, mentre que ha deixat en un segon terme la cura o l’empatia. Hi ha moltes dones que se senten esgotades de lluitar cada dia en un terreny que els és hostil, i senten ràbia i impotència. Als tallers aprenem a escoltar-nos, a donar-nos suport unes a les altres, a fer tribu.

−Què passaria si Lola Vendetta anés als tallers de Re-evolució femenina?

Segurament canviaria. Lola és el meu alter ego i en el fons canalitza la ràbia que jo sento vers les injustícies. També és un personatge que m’ajuda a conèixer-me millor. Lola ha evolucionat els darrers anys i algun dia canalitzarà la ràbia sense empunyar la katana.

−Diu que li serveix per conèixer-se millor. Què ha descobert de Raquel Riba a través de Lola Vendetta?

M’he adonat que una part de la ràbia és fruit de la violència que un part dels homes han tendit a exercir contra les persones dèbils que els envolten, com si fossin els amos de tot. Jo tinc un germà amb una discapacitat i quan érem adolescents ho va passar molt malament perquè alguns dels companys de l’escola on anava l’assetjaven. Aquests són els mateixos que després tracten malament les seues parelles, un tipus d’homes que jo no suporto i la Lola Vendetta tampoc.

−No tot és violència. Connecta amb la gent perquè parla sense embuts de temes com la menstruació, que no és una festa com als anuncis de compreses.

Pot ser molt dolorosa i en lloc d’escoltar el cos sembla que estiguem obligades a estar contentes i fer esport. Parlo dels cicles menstruals tal com els visc, sense edulcorants. Tampoc sense vergonya.